L’objecte de la norma, expliquen els responsables, és compensar els drets de propietat intel·lectual que els creadors deixaran de percebre per raó de les còpies per a ús privat, respectant així la normativa europea. No es tracta, per tant, d’una compensació per la pirateria.
CD i DVD són els suports informàtics més populars pels usuaris i que han vist reduït el cànon que pagaven en un 22,7% i un 26,6% respectivament. Una reducció més important han patit les impressores, entre un 30 i un 40% segons el model. Pel que fa als MP3 i MP4 la proposta es manté com al principi en 3,5 euros.
La compensació aplicable a cadascun dels equips es calcula mitjançant una estimació de vendes que pot diferir en la pràctica dels resultats reals. Per aquest motiu, la pròpia Ordre introdueix uns límits a partir dels quals ha de ser revisada per corregir les possibles desviacions, transcorregut el primer any d’aplicació. En cas de desviació, les parts deutores i creditores acordaran la forma de compensar l’excés o defecte de recaptació.
Davant la falta d’acord, el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i el Ministeri de Cultura han presentat aquesta nova proposta conjunta concreta després de mesos de converses amb els diferents agents implicats.
Segons els ministeris implicats, l’elaboració d’aquesta ordre ministerial respon al que preveu la reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) aprovada per consens el passat mes de juny del 2006. La reforma contemplava inicialment que fossin les entitats de gestió col·lectiva de drets d’autor i les patronals de fabricants dels equips i suports digitals qui fixessin, mitjançant acord, la llista dels equips i suports digitals que haurien d’estar subjectes al cànon i les tarifes aplicables als mateixos.
