Incompetència, supremacia moral o domini del marc mental?
Com sabem que aquest és l’objectiu? Segons Graupera En Comú Podem ja sabia que el PSOE no votaria Xavier Domènech en segona votació perquè els socialistes així els ho havien comunicat i , per tant, aquesta suposada presidència era impossible. A més hi ha un altre element que ha posat Graupera damunt la taula, i és que Xavier Domènech, Ada Colau i la twittosfera d’En Comú Podem, van llençar la campanya simultàniament, en forma de pressió a les xarxes socials i no en forma de negociació en la que es podia oferir alguna cosa a canvi a ERC i PDC, o cercar algun espai on els republicans i demòcrates catalans i el PSOE es poguessin trobar. Però els comuns no van oferir res a canvi, i mentre a Catalunya la seva franquícia, CSQP, vota en contra les iniciatives de Junts Pel Sí al Parlament, exigeixen que els partís independentistes votin la seva candidatura al Congrés.
Graupera argumenta que tot això només s’explica per tres possibles motius:
1- Per incompetència
2- Per un intent de crear un marc mental a Catalunya per disputar la Generalitat, vist que a Espanya no se’n surten
3- Per supremacia moral, “són els bons”
Un sainet per acabar votant a Patxi López, que va arribar a Lendakari de la mà del PP i UPyD
El filòsof ha recordat que la proposta estrella del comuns després del 20D era que Xavier Domènech fos ministre de la plurinacionalitat, fet que segons ells, garantia la plurinacionalitat a l’Estat, i ara el que la garantiria és la presidència del Congrés en mans de Domènech, però els comuns no han fet cap proposta a canvi del vot dels partits independentistes com podria ser acceptar l’ús al Congrés de les llengües cooficials, o qualsevol altra proposta en aquest sentit, perquè ja saben que el PSOE no ho acceptaria. Llavors, diu Graupera, el sainet s’acaba mentre fan política catalana i emeten aquest missatges en horari de màxima audiència (ahir Domènech al Món de RAC1 i avui als Matins de TV3), voten a Patxi López, que va arribar a Lendakari amb els vots del PP i UPyD, en el context d’ilegalització de l’esquerra abertzale.
En definitiva, diu Graupera, “una comèdia que explica perquè al candidatura de Xavier Domènech és aquest esperpent que sona a meteorisme si no fos perquè juga un paper la política catalana”.
