Dimarts, 3 d'agost de 2021 - Edició 1103
La República

Fins i tot Sandro s’equivoca

Una de les principals crítiques que Sandro Rosell fa a l’encara president del FC Barcelona Joan Laporta és el seu excessiu personalisme, que immediatament contraposa a l’equip de col·laboradors que […]

Redacció
Redacció 01/06/2010

Una de les principals crítiques que Sandro Rosell fa a l’encara president del FC Barcelona Joan Laporta és el seu excessiu personalisme, que immediatament contraposa a l’equip de col·laboradors que ell ha aconseguit aplegar al seu entorn.

Si Laporta és individualisme, Rosell vol presentar-se com a equip. ‘No sóc només jo, som nosaltres’, insisteix contínuament.

Va ser amb aquest ànim que ahir es va presentar a l’esmorzar de Nueva Economía Fórum. Després d’una intervenció brillant, responent tot tipus de preguntes, Rosell va punxar a l’últim torn de paraula. El moderador li va posar una qüestió tan senzilla com: ‘Per quin motiu l’haurien de votar els socis?’. Rosell, envalentonat, va respondre: ‘No m’han de votar a mi, han de votar a l’equip’, i tot seguit va intentar recitar de memòria qui seran els seus vicepresidents.

Els seus col·laboradors més propers els va tenir d’allò més clars (Josep Maria Bartomeu, Susana Monje…), però a mida que avançava en la recitació de la llista, cada cop tenia més dificultats per a completar-la. Cal tenir en compte que la seva proposta d’equip directiu el conformen 17 persones. La llista s’anava allargant i Sandro patint fins que li van haver de recordar el nom del que està cridat a ser el responsable de penyes, Jordi Cardoner, i el futur responsable de l’àrea estratègica i Barça 2020, el reconegut consultor digital Dídac Lee.

Per mirar de corregir el lapsus, Rosell es va desfer en elogis tant cap a Cardoner com cap a Lee, però en el subconscient de l’auditori hi va planar el dubte de si realment Rosell ja ha decidit qui seran els seus vicepresidents o càrrecs en la directiva.

Sandro, un barcelonista de cap a peus que és capaç de recitar l’onze inicial de Wembley’92, d’Atenes’94…, així com també els emblemàtics onzes de Terry Venables o el Barça de Ramallets i Kubala, es va mostrar incapaç de recitar de memòria qui seran els seus disset companys de junta si acaba guanyant les eleccions. Fins i tot el favorit Sandro s’equivoca.