Pacte Mas-Zapatero
ERC ha carregat contra CiU per rebutjar la llei sota el pretext que atorga a l’Estat la última paraula per convocar referèndums, quan va ser el pacte Mas-Zapatero el que va incloure a l’Estatut el permís de l’Estat. Unes afirmacions que CiU nega rotundament afirmant que l’article 122 de l’Estatut no va ser objecte de discussió i Artur Mas no en va tocar res. Batalla veu les declaracions dels republicans com una ‘justificació’ i una excusa i atribueix una suposada posició tèbia dels republicans que, s’haurien negat ‘sense donar raons’ a regular la consulta ciutadana, a la necessitat de mantenir el pacte i l’entesa amb el PSC.
Autorització estatal
Els republicans insisteixen en què la Llei de consultes és una eina vàlida per a una eventual consulta d’autodeterminació, malgrat l’obligatorietat de que l’Estat autoritzi els referèndums si superen l’àmbit competencial propi. Justament aquest és un dels punts que es critiquen des de la federació nacionalista que insisteix en la necessitat d’incorporar a la llei la figura de la consulta ciutadana que, sense utilitzar el cens ni l’administració electoral, permetria organitzar una consulta sense necessitat de demanar l’autorització a l’Estat espanyol. Quant a la validesa d’aquest procés enfront d’un referèndum, Batalla raona que un cop s’ha descartat atorgar caràcter vinculant als referèndums, la validesa d’una consulta ciutadana amb una organització regulada per llei ‘pot arribar a ser la mateixa’.
En aquest sentit, el conseller de Governació, Jordi Ausàs, va rebutjar introduir la figura de la consulta ciutadana afirmant que aquesta proposta només provocaria ‘devaluar’ el Projecte de llei de consultes populars per via de referèndum i ha recordat que aquests requereixen de l’autorització de l’Estat perquè ho marca la Constitució. També la portaveu, Anna Simó, descartava aquesta possibilitat raonant que la Llei cauria en ‘els mateixos errors’ que va caure el lehendakari Juan José Ibarretxe amb el seu Pla. La diputada de CiU Dolors Batalla assegura que ‘respecta’ però no comparteix aquest punt de vista d’Ausàs i respon que ‘fer només aquesta llei és rebaixar el contingut de l’Estatut quan es podria anar més enllà’.
Una llei escrupolosament constitucional
El diputat d’ERC i relator de la llei, Pere Aragonès, ha retret a CiU la seva actitud i contradiccions davant una llei com la de consultes, que s’ha hagut d’adaptar a una Constitució eminentment ‘contrària’ als referèndums. Ha recordat que en l’Estatut del 30 de setembre preveia una disposició addicional perquè l’Estat transferís la capacitat de convocar referèndums a la Generalitat, cosa que va caure en el tràmit del text a Madrid.
Per Aragonès, que la Llei de consultes sigui escrupolosament constitucional, és a dir que reconegui per l’Estat l’última paraula a l’hora de convocar referèndums, és la garantia que, arribat el cas d’una consulta que ‘no agradi’ a l’Estat, el debat serà polític i no jurídic, és a dir sobre la pregunta i no sobre l’eina.
