Dimarts, 27 de juliol de 2021 - Edició 1096
La República

Els restaurants de l’Alguer tradueixen els menús al català per commemorar els 50 anys del retrobament amb Catalunya

Els restaurants de l’Alguer s’han vestit de gala per commemorar els 50 anys del retrobament d’aquesta ciutat de parla catalana a Sardenya amb Catalunya. Per l’ocasió, el gremi de restauradors ha elaborat un menú de benvinguda per als catalans que visitaran l’Alguer aquests dies i l’ha traduït a l’alguerès. ‘Ens hem volgut vestir de festa’, ha afirmat el president de la Cambra de Restauradors de l’Alguer, Enrico Daga. Des d’aquest dijous i fins demà dissabte l’Alguer serà testimoni de diferents activitats per redescobrir els llaços entre els dos territoris a partir del viatge que intel·lectuals i membres de la societat civil catalana van fer el 24 d’agost del 1960.

Redacció
Redacció 25/06/2010

‘L’alguerès és un del temes d’identitat més importants de tota la població de l’Alguer’, comenta Daga. Per al president dels restauradors a l’Alguer, tota la ciutat i els operadors ‘estan demostrant una sensibilitat particular al tema de la catalanitat’ i els algueresos ‘estan comprenent que és un valor cultural, però també una capacitat econòmica’. ‘Una aliança forta entre el nord de Sardenya i Catalunya ens pot donar visibilitat, economia i diversificació en un mercat globalitzat’, ha afegit.

De fet, Catalunya i l’Alguer són dos territoris amb vincles històrics, culturals, lingüístics i econòmics històrics. La Generalitat manté des de fa disset anys relacions de col·laboració amb la ciutat sarda, tant amb l’Ajuntament com amb diverses entitats, encaminades fonamentalment a la promoció de la llengua i la cultura catalana. Des de fa un any, la Generalitat va inaugurar l’Espai Llull, des d’on es treballa per enfortir les relacions entre els dos territoris des de la doble vessant institucional i cultural.

Mirar cap a Catalunya

La presència de la institució catalana s’ha fet notar a la ciutat i empresaris com Daga ho veuen una oportunitat per a la internacionalització de la ciutat. A més, l’empresari creu que la Generalitat pot influir en les institucions alguereses perquè reforcin el seu compromís amb la llengua algueresa.

‘Coses com la traducció del menús al català ha de ser un deure de l’Ajuntament de l’Alguer’, explica Daga, que afegeix: ‘Traduir al català totes les informacions sobre l’Alguer ha de ser una prioritat. Cada any que passa, cada mes, és una oportunitat que estem perdent’.

Entre els actes previstos per als propers dos dies destaquen diverses taules rodones sobre les relacions entre Catalunya i l’Alguer, el debat La Catalanofobia a la Xarxa o l’exposició fotogràfica ‘Lo viatge del Retrobament’, amb instantànies de Pere Català Roca i Francesco Macina.

També es presentaran els llibres ‘La Palmavera’, d’Àlex Garrido, i ‘El Feixisme a l’Alguer’, de Marcel Farinelli, i es presentarà públicament la ‘Guia de vins de l’Algue’r, de Sílvia Naranjo i Jordi Alcover. Es tracta d’una anàlisi exhaustiva de 21 vins algueresos que s’ha editat amb motiu dels actes de commemoració.