Dimecres, 4 d'agost de 2021 - Edició 1105
La República

Els empresaris eviten cada cop més els expedients de regulació d’ocupació amb acomiadaments individuals

Els empresaris, a l’hora d’acomiadar i reduir les seves plantilles, cada cop utilitzen menys la via dels expedients de regulació d’ocupació (ERO), que obliguen a la intervenció del Departament de Treball. Per contra, agafen la ‘drecera’ de l’acomiadament individual, on només cal l’acord entre la direcció i el treballador afectat, segons un estudi elaborat per la secretaria d’Acció Sindical. Els sectors on els empresaris s’han habituat més a aquesta estratègia, que permet abaratir l’acomiadament, són els serveis i especialment la construcció, on l’acomiadament està ‘plenament desregulat’, segons ha explicat Simón Rosado, secretari d’Acció Sindical de CCOO.

Redacció
Redacció 22/08/2007

En l’informe ‘sobre les conciliacions individuals i expedients de regulació de l’ocupació’ de la secretaria d’Acció Sindical de CCOO, s’explica que entre els anys 2005 i el 2006, que és el període analitzat, el nombre d’acomiadaments de caràcter individual, on només cal l’acord entre la direcció de l’empresa i el treballador, s’ha mantingut en xifres similars, 34.331 actes de conciliació individual el 2005 contra 32.371 conciliacions el 2006, cosa que significa una lleugera davallada d’acomiadaments acollits per aquesta via.

Per contra d’aquest nombre d’acomiadaments individuals, els expedients d’ERO autoritzats pel Departament de Treball, tant pel que fa als de suspensió temporal de l’ocupació, la reducció de la jornada o l’extinció de la feina han passat de 423 expedients autoritzats el 2005, a 305 el 2006, amb un decreixement interanual molt més pronunciat del 28% del nombre d’expedients, segons l’estudi de CCOO.

A l’informe, CCOO fa una projecció del comportament d’aquesta tendència de reducció d’ERO i preveu que, en base a l’estadística dels primers sis mesos d’aquest any, el nombre d’ERO que s’autoritzaran a Catalunya aquesta any serà de 283, amb una taxa de reducció de poc més del 7%, en relació als 305 expedients del 2006.

La construcció

Els sectors de l’activitat econòmica on els empresaris s’acullen més al pacte individual sense optar per l’ERO, que requereix de la intervenció del Departament de Treball i d’un acord amb una representació sindical dels treballadors, és el sector serveis i especialment en el sector de la construcció, on gairebé no s’ha presentat cap ERO per suspensió temporal de l’ocupació.

Concretament, l’any 2005 a la construcció el nombre de treballadors afectats per ERO de suspensió temporal de l’ocupació van ser de set; cap treballadors per algun ERO de reducció d’ocupació; i 426 treballadors per ERO autoritzats per extinció total de l’ocupació. Per l’any 2006 les xifres són molt similars. Així, el nombre de treballadors afectats per algun ERO de suspensió temporal va arribar a sis persones; cap empleat per algun ERO de reducció d’ocupació; i 184 treballadors per un ERO d’extinció d’ocupació.

A l’informe es fa referència a l’evolució del sector de la construcció pel que fa als acomiadaments individuals per contrastar el poc pes que signifiquen el nombre d’afectats per algun ERO. Les xifres indiquen que a la construcció l’any 2005 el nombre de treballadors que van ser acomiadats de la feina a través d’un acte de conciliació individual va ser de 3.527 i 3.723 per l’any 2006. La previsió per aquest any apunta a què 4.255 persones seran acomiadades a la construcció a través d’un acord individual.

La indústria

A la industria, el comportament és totalment diferent al registrat a la construcció. L’any 2005, el nombre de treballadors afectats per algun tipus d’ERO (suspensió, reducció de jornada o extinció del contracte) va ser de 10.400, el 2006 de 5.935 i per aquest any les previsió és arribar a 3.814, segons CCOO.

Per contra, el nombre d’expedients d’acomiadament individuals a la indústria registren un comportament similar als ERO, sense que hi hagi una diferència tant pronunciada com la que es reflexa a la construcció. Així, a la indústria els acomiadaments individuals el 2005 va ser de 13.955 empleats, per 12.260 l’any 2006. La projecció per aquest any 2007 és que els acomiadaments individuals a la indústria arribin a 11.600 treballadors.

Falsa rigidesa laboral

Per Simón Rosado aquest informe constata que són ‘falses’ les crítiques empresarials on es denúncia la ‘rigidesa’ de l’acomiadament al mercat de treball. Rosado ha assenyalat que està clar que la majoria dels empresaris han optat per agafar la ‘drecera’ de la via individual per regular les seves plantilles. Pel secretari d’Acció Sindical de CCOO això és especialment constatable en el sector de la construcció, on ajudar ‘molt’ la cadena de subcontractacions, que deixen sense protecció a l’últim de la cadena d’aquestes subcontractacions, que normalment és un autònom. Per Simón Rosado la realitat de les xifres de l’expulsió del mercat d treball a la construcció indiquen que en aquest sector ‘n’hi ha una total desregulació de l’acomiadament’.

El secretari d’Acció Sindical ha resumit que l’informe sobre el pes cada cop més dominant dels acomiadaments per la via de l’acord individual indica que la concentració dels acomiadaments es produeix a les pimes, on la representació sindical és molt reduïda, al sector de la construcció, per efecte de la cadena de subcontractacions, i en la dona, per la baixa qualificació professional, que l’expulsa del sector industrial i la desplaça al sector serveis, on dominen els baixos salaris i la precarietat contractual.

La dona, la més afectada

En relació al gènere, Simón Rosado ha assenyalat que la dona és la mes afectada pels acomiadaments del sector industrial, especialment a l’activitat tèxtil i a l’electrònica de consum, on realitza tasques de treball en cadena i d’acoblament de peces. El dirigent sindical ha afirmat que aquestes treballadores ‘de baixa qualificació professional’ que han de deixar el sector industrial s’incorporen al sector serveis, amb contractes més precaris i amb una disminució dels ingressos mensuals entre el 25% i el 30% del que cobraven anteriorment a la indústria.

L’estudi de CCOO també fa referència a la mitjana d’indemnització que han cobrat els treballadors, en els casos d’acomiadament individual, que va ser del 19.778 euros el 2005, a poc menys de 21.000 euros el 2006. La projecció per finals d’aquest any indiquen una mitjana d’indemnització de 22.000 euros. En els ERO les estadístiques no permeten saber la mitjana d’indemnització dels treballadors afectats perquè no es dóna informació de les quantitats individuals rebudes i només es facilita l’acord sobre el nombre de dies per any treballat que s’ha pactat en l’expedient.