‘Si finalment la seu se situa al nord, no ha d’estar a Brussel·les, sinó al Mediterrani’, ha demanat Taieb Fassi Fihri, apostant per la capital catalana pel ‘compromís’ que ha demostrat tenir amb el Mediterrani. Els 27 socis rics del nord han entès que han d’oferir als veïns del sud no només la copresidència del projecte sinó també la seu, perquè no s’ho prenguin com un intent de ‘nou colonialisme’, com protesta el líder libi, Muamar el Gadafi. Però per ara sembla impossible posar d’acord a la part africana: l’enfrontament des de fa dècades entre el Marroc i Argèlia pel conflicte no resolt del Sàhara Occidental no permet ubicar la seu, on treballaran una vintena de persones, ni a Rabat –que s’havia ofert– ni a Alger.
Situar-la a Israel està descartadíssim pel rebuig de tots els veïns, amb Síria i el Líban al capdavant. I no només això: alguns, com Líbia, Mauritània i Argèlia, fins i tot es neguen a que el govern d’Israel trepitgi terra àrab per participar en les cimeres euromediterrànies, cosa que li posa les coses difícils a Tunísia, que és la candidata que preferiria la presidència francesa de la UE. I Egipte, que sí podria ser acceptat per la resta, ja tindrà la primera copresidència de la Unió, juntament amb França.
El ministre marroquí d’Exteriors ha reivindicat un ‘equilibri entre el nord i el sud’ que ‘demostri l’adaptació i el treball comú’ entre les dues ribes del Mediterrani. Taieb Fassi Fihri s’ha compromès a debatre la seu de la secretaria del projecte ‘amb la ment oberta, sense tabús, però el que és essencial és que funcioni’.
