- Publicitat -
El Govern fixarà posició aquest dimarts després de la polèmica que ha aixecat la interlocutòria del TSJC sobre la immersió lingüística a l’escola pública de Catalunya. El Consell Executiu té previst debatre i concretar els arguments amb què, a instàncies del departament d’Ensenyament, fonamentarà el recurs que vol presentar contra la resolució del Tribunal Superior.
Aquest document s’espera que es presenti públicament després que el mateix president de la Generalitat manifestés diumenge el seu rebuig a la interlocutòria i el seu suport a la immersió lingüística. Mas, va dir que el Govern i ell mateix encapçalaran ‘una defensa clara i inequívoca’ de la llengua catalana davant de qualsevol intent que hi hagi de margina-la. ‘Ens mantindrem fidels i dempeus en la defensa de la nostra identitat, les nostres tradicions i la nostra llengua més que centenària’, va sentenciar. El president va demanar a les institucions, i en especial als ajuntaments, que siguin els primers en defendre el model lingüístic del país i les escoles, l’única manera, va dir, ‘que el nostre idioma es pugui mantenir com el nervi de la nostra nació’. Mas va defensar que qualsevol atac i amenaça contra el català fracassarà.
Per la seva part, la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va dir en una entrevista radiofònica dilluns que si ha de sortir de la política per la llengua ho farà perquè s’hi va posar precisament per defensar la immersió lingüística, el català a l’escola i la normalització de la llengua catalana. ‘Aquesta ha estat la meva motivació. Per nosaltres és una qüestió bàsica que no es pot posar a pes per equilibrar balances, és una qüestió de fons’, va reblar. Segons la consellera, si després del recurs que ha de presentar la Generalitat, el TSJC manté el mandat ‘el problema el tindrà la consellera d’Ensenyament, no el sistema’.
La polèmica, però, també va esquitxat el mateix president del TSJC, Miguel Ángel Gimeno, que al matí de dilluns va dir a una entrevista que interpretava que la interlocutòria s’ha d’aplicar en els casos concrets i no en el model lingüístic de les escoles. Gimeno va dir que s’estava fet un ‘gra massa’ i una extrapolació de caràcter general a partir ‘d’unes demandes d’unes persones molt concretes en un col·legi molt concret de Catalunya’. ‘No donava peu a fer una interpretació que s’ha portat en termes massa crítics i massa dramàtics’, va comentar.
A la tarda, però, el Tribunal va matisar les declaracions del seu president a través d’un comunicat en el qual admetia que la interlocutòria sobre la llengua vehicular a l’escola podria afectar a tot el sistema educatiu. El TSJC va explicar que en les resolucions del Tribunal Suprem no s’especificava que la decisió quedés limitada a les tres famílies que van presentar la denúncia i, per tant, ‘això podia significar la seva aplicació de forma genèrica a tot l’ensenyament de Catalunya’. L’alt tribunal català va especificar, a més, que la interlocutòria del TSJC, ‘insta’ el Departament d’Ensenyament a complir les sentències del Suprem, però ‘no assenyala quines han de ser aquestes mesures concretes’.
Publicitat
