Gran part de la carrera política de Jean Marie Le Pen, de 82 anys, arriba a la fi aquest cap de setmana amb el pas del relleu a un nou president que dirigirà el FN, un partit considerat com extrema dreta però que els dirigents de la formació prefereixen qualificar-lo com de ‘dreta nacional’. Le Pen, actualment diputat al Parlament Europeu, va fundar el partit l’any 1972 i l’abandona amb unes bones perspectives de futur després d’alguns anys d’incertesa.
El FN és actualment la tercera força més votada per darrera del Partit Socialista i la formació de la dreta Unió per a un Moviment Popular (UMP), que ostenta el poder. En les eleccions regionals del passat març, el FN va aconseguir quotes de fins al 20% en algunes àrees de França. El punt àlgid del partit, però, va ser l’any 2002, quan Jean Marie Le Pen va donar la sorpresa en passar a la segona ronda de les presidencials. El candidat socialista derrotat, Lionel Jospin, no va tenir més remei que demanar el vot per a Jacques Chirac per evitar que Le Pen arribés a l’Elisi.
El canvi de relleu al FN es produeix aquest cap de setmana en el congrés del partit a Tours, a uns 240 quilòmetres al sud de París, quan queda un any per a les eleccions presidencials del 2012, en les quals es pot produir un traspàs de vots de la UMP al FN. Segons un sondeig publicat per ‘Le Monde’ el passat dijous, el 32% dels simpatitzats de la UMP estan d’acord amb les idees del FN, xifra que suposa 12 punts més que fa un any.
L’efecte Marine Le Pen encara pot accentuar més aquesta tendència si arriba a la presidència del FN. Segons un estudi de l’institut CSA fet públic aquest divendres, el 28% dels simpatitzants de la UMP votarien Marine Le Pen si es presentés a les eleccions presidencials, mentre que els que prefereixen a Gollnisch no superen el 4%.
Els analistes coincideixen que Marine Le Pen pot fer un bon paper en les eleccions presidencials del 2010, a les quals concorrerà com a candidata del FN si guanya les primàries internes aquest cap de setmana. En comparació amb els líders dels dos altres partits, Marine Le Pen compta amb una intenció de vot 17%, davant del 22% de la secretària general del Partit Socialista, Martine Aubry, i el 28% del president francès, Nicolas Sarkozy, que encapçala el moviment de la dreta UMP.
Entre els simpatitzants de FN, els últims sondejos marquen una preferència molt clara. Marine Le Pen és l’elegida en el 61% dels casos, mentre que Bruno Gollnisch només convenç el 10%. La victòria de Marine Le Pen, doncs, sembla que serà clara, més encara quan el seu pare s’ha expressat a favor d’ella; Gollnisch, però, no perd les esperances fins al final.
Una imatge potent
Advocada de professió, mare de tres fills, divorciada dues vegades, Marine Le Pen té una imatge més moderna i domina l’oratòria. Desprèn una imatge menys arrogant que la del seu pare però per a l’esquerra es tracta només d’una màscara que amaga una còpia de Jean Marie Le Pen.
Tot i que el seu discurs és un pèl més moderat, Marine Le Pen centra de tant en tant els debats amb afirmacions com la que va llançar el desembre en un acte amb militants a Lión, quan va equiparar el resar al carrer que practiquen els musulmans (per falta d’espai a les mesquites) amb l’ocupació nazi durant la Segona Guerra Mundial.
Aquests tipus d’afirmacions fan pensar que Marine Le Pen, si lidera el partit, mantindrà la línia dura del seu pare, marcada per l’atac constant a la immigració. El FN sosté que hi ha ‘massa immigrants’ a França, està en contra de la ‘islamització’ de França i defensa que cal endurir les penes contra els delinqüents -fins i tot la pena de mort-. Tot i que té representació al Parlament Europeu, és un partit euroescèptic que defensa la sortida de França de l’eurozona.
Tot i que el discurs no sembla que vagi a canviar molt, Marine Le Pen representa, per la seva edat, una nova generació, aire fresc per un partit capitalitzat sempre pel seu fundador. Per contra, l’altre candidat, Bruno Gollnicsch, representa la vella guàrdia del FN, amb un perfil molt tradicionalista.
Gollnisch, que fa més de vint anys que està casat amb una japonesa, és un dels principals dirigents del FN, partit en el qual ha ocupat càrrecs de secretari general i vicepresident. Va ser, a més, el director de campanya de Le Pen l’any 2002 quan va aconseguir treure més vots que el socialista Lionel Jospin i es va classificar per la segona ronda.
