Divendres, 30 de juliol de 2021 - Edició 1099
La República

Doctor, no podem tenir fills (II): L’estudi de la parella estèril

Dur a terme un bon estudi de la parella amb problemes de fertilitat és fonamental, no tan sols per tal de conèixer l’orígen de la esterilitat (que tot sovint seguirà […]

Redacció
Redacció 29/09/2007

Dur a terme un bon estudi de la parella amb problemes de fertilitat és fonamental, no tan sols per tal de conèixer l’orígen de la esterilitat (que tot sovint seguirà essent una incògnita o un conjunt de múltiples raons), sinó per tal de decidir si és necessari dur a terme algun tractament mèdic o no i quin és en tot cas el més adient.

El primer que farà un especialista en rebre una parella que consulta per esterilitat és recollir exhaustivament tota aquella informació i proves que puguin aportar.

A continuació, es proposarà la realització de més proves diagnòstiques per tal de completar l’estudi de la parella. Donat l’amplíssim ventall de proves existents, caldrà començar per aquelles que ens reportin una millor relació entre complexitat (sovint associada a un major cost econòmic) respecte a la informació que ens aporten.

Pel que fa a la dona, la primera visita comprèn una exploració ginecològica amb ecografia, que a ser possible es realitzarà pocs dies després de la menstruació doncs ens proporciona una major quantitat d’informació sobre la reserva ovàrica de què disposa. Aquesta ecografia també ens servirà per a fer un primer screening d’anomalies a les trompes de Fal·lopi i especialment a úter, on algunes malformacions podrien dificultar la recepció de l’embrió per a la seva implantació o posterior desenvolupament.

Per últim, caldrà esbrinar si la dona ovula correctament. En principi, qualsevol dona que tingui períodes menstruals amb certa regularitat i amb una durada al voltant dels 28 dies, és altament probable que ovuli correctament. No obstant, el ginecòleg sol·licitarà un perfil hormonal de la dona per tal de tenir més dades sobre el seu cicle mestrual.

En el referent a l’home, la prova bàsica a dur a terme és un seminograma. La mostra s’obtindrà per masturbació directament dins un pot estèril, després d’un període d’entre 3 i 5 dies d’abstinència. La seva posterior interpretació, juntament amb una exploració anatòmica, seria desitjable que es dués a terme per part d’un andròleg ( l’especialista en l’aparell reproductor masculí) sobretot en el cas que els resultats no s’ajustessin estrictament als paràmetres de normalitat.

Aquesta bateria de proves inicial, que és força senzilla de dur a terme i relativament ràpida, ens donarà una primera pauta d’actuació.

La conducta a seguir davant dels resultats, en el cas que no posessin de manifest cap anomalia greu i la parella (especialment la dona) fos jove, podria ésser expectant, és a dir donar més temps per tal de buscar un embaràs natural. Per atre banda, es podrien dur a terme un seguit de proves complementàries, més complexes, que ens podrien aportar molta més informació i que ens ajudarien a ésser molt més precisos en el diagnòstic.

En el cas que fruit dels resultats obtinguts poguem establir un diagnòstic o bé quan, tot i no podent establir un diagnòstic clar, no disposem de massa temps per a acurar en l’estudi perquè l’espera dels resultats podria disminuïr les probabilitats d’èxit degut a l’edat de la dona, podrem iniciar tractaments de fertilitat.

Aquests tractaments, que no són excloents entre sí, poden ésser de caràcter farmacològic, quirúrgic o bé recórrer a tècniques de reproducció assistida.

imatge

 Josep Oliveras
 Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida