CCOO alerta que aquests resultats es poden extrapolar al conjunt de Catalunya i que per prevenir aquests riscs és necessari introduir canvis en l’organització del treball de l’ensenyament. Uns canvis que, segons el sindicat, han d’estar orientats especialment a les transformacions demogràfiques i la diversitat que hi ha actualment a les aules.
Segons ha destacat Montserrat Ros, secretaria general de la FE-CCOO, no es pot fer una valoració global de l’estat de l’educació a Catalunya sense tenir també en compte l’organització del treball i les condicions laborals i de salut dels professionals del sector. Segons Ros, actualment als centre docents hi ha ‘un risc de la salut real’ al qual el Departament d’Educació ha de donar una resposta. Segons el sindicat, la Generalitat no està aplicant els acords del Pacte Nacional per a l’Educació referents a les mesures de prevenció dels riscos laborals en els centres educatius ni té prou recursos organitzatius per fer-ho, ja que el departament compta només amb una vintena de tècnics de prevenció per als més de 80.000 treballadors en ensenyament que hi ha actualment, destaca Esperança Pallàs, secretaria de Salut Laboral de FE-CCOO.
El sindicat destaca que els estudis que han anat fent des del 2000 destaquen que en el 90% dels casos els riscs de la salut són causats per factors psicosocials. En aquest sentit, el sindicat ha presentat aquest dijous un estudi qualitatiu elaborat per la secció sindical d’Osona durant l’any passat. En l’estudi s’han entrevistat 533 professionals de deu centres d’educació de la comarca, sis de públics i quatre de concertats, a qui se’ls ha fet una pregunta oberta sobre quins creuen que són els factors que els poden provocar danys a la salut.
Els resultats de l’estudi conclouen que sis de cada deu docents d’ensenyament secundari, tant dels centres públics com els concertats, destaquen com a primera preocupació la manca de respecte que reben per part de l’alumnat i els actes de violència verbal que de forma habitual tenen a les aules. En segon lloc, els professionals de secundària remarquen la falta d’interès dels alumnes per aprendre, fet que sovint els comporta tenir la sensació que la seva feina no serveix de res.
Pel que fa als mestres d’Infantil i Primària, les preocupacions més destacades són, en primer lloc, la quantitat de tasques que han de fer davant la manca de temps de què disposen; i en segon lloc, el descontre que pateixen amb els pares en el procés educatiu per aspectes com no compartir els mateixos valors educatius, la manca d’implicació dels pares o la poca autoritat que aquests tenen sobre els seus fills.
Segons el sindicat aquest estudi demostra que el 90% dels danys de la salut que pateixen els professionals de l’ensenyament estan relacionats amb factors psicosocials com les exigències psicològiques, les exigències emocionals, el sentit de la feina o el suport social que, encara que no tenen efectes físics, amb el temps poden provocar desgast emocional, estrès, o l’anomenat síndrome de Burnout.
Amb aquest estudi, el sindicat vol ‘visualitzar’ aquests riscos psicosocials que encara que no es veuen estant presents entre els professionals de l’ensenyament per tal que tant l’administració com els titulars dels centres escoltin als professionals de l’educació i abordin aquesta problemàtica. El sindicat critica també que dotze anys després d’haver-se publicat la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, és hora que el Departament d’Educació abordi els riscos psicosocials que hi ha als centres i que apliqui mesures per reduir-los.
En aquest sentit, CCOO considera que les mesures preventives passen per introduir canvis en l’organització de treball dels centres educatius. Segons ha explicat Ros, aquests canvis han d’estar orientats bàsicament als canvis demogràfics que s’estan produint actualment a la societat i que en molts casos venen derivats del fenomen de la immigració i a la diversitat que aquest fet suposa en quant a l’atenció educativa que requereixen les aules. En aquest sentit, afegeix Ros, es fa necessari per exemple reduir els ratios d’alumnes per aula, disposar de més recursos i més espais per atendre les necessitats especials de l’alumnat o actualitzar i innovar en les eines i els processos pedagògics, entre d’altres aspectes.
