Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

Catalans i occitans defensen la Llei de l’occità i l’agermanament de cultures a 2.010 metres

La 24 edició de la Pujada al Port de Salau ha servit per reivindicar l’aranès com a llengua preferent a l’Aran. Aquesta trobada, organitzada pel Centre d’Agermanament Occitano Català, serveix per recordar anualment i enfortir els vincles entre els dos territoris; Pallars Sobirà i Arieja. Els organitzadors han destacat la importància i necessitat de desplegar la Llei de l’occità i reivindicar la llengua d’aquests territoris; català i occità (aranès a la Val d’Aran). El pas natural del Port de Salau ha estat des de sempre un lloc de pas i d’intercanvi i durant la trobada el simbolitzen amb un intercanvi de productes a 2.010 metres. Els occitans porten formatge i els catalans vi. Músics dels dos vessants dels Pirineus han posat el toc festiu a la jornada.

Redacció
Redacció 07/08/2011

El temps no ha acompanyat gaire a la jornada festiva i una intensa boira dificultava la visibilitat del camí fins al Port de Salau. Tot i aquest fet no ha impedit que unes 300 persones es trobessin a uns 2.010 metres per reivindicar la cultura i la llengua de les dos vessants dels Pirineus.

Durant la trobada s’han sentit veus crítiques amb el govern de l’Estat pel recurs presentat en contra la Llei de l’occità, aranès a l’Aran. Un dels més crítics ha estat el cap de política lingüística del Conselh Generau d’Aran, Jusèp Loís Sans, qui ha defensat el drets dels pobles a viure i parlar la seva pròpia llengua. Els representants occitans també han volgut fer sentir la seva veu i han defensat la Llei de l’Occità i n’han demanat el seu desplegament.

Jordi Bosque, visepresident del Cercle d’Agermanament Occitano-Català, ha explicat que l’objectiu amb que va néixer la trobada segueix plenament vigent; reivindicar la llengua i la cultura occitano-catalana i la relació d’amistat entre aquests dos pobles. 

La pujada al Port de Salau és una festa que serveix, des de fa 24 anys, per reivindicar la llengua i la cultura occitana i catalana i afermar l’amistat entre els veïns d’aquestes dos zones, molt unides en dècades passades.

La trobada ha tingut un caràcter reivindicatiu i de solidaritat amb l’occità per ”l’atac” que està rebent des del Govern de l’Estat pel recurs d’inconstitucionalitat que ha presentat a la Llei de l’occità. Al caràcter reivindicatiu de la jornada s’hi ha afegit el festiu on la música i el ball han estat els protagonistes. Occitans i catalans també han entonat diferents cants patriòtics. Finalitzats els cants i els balls ha arribat l’intercanvi de productes entre pobles veïns; formatge i vi. 

El que no s’ha sentit aquest any ha estat cap reivindicació de la construcció del túnel de Salau per millorar les comunicacions entre aquests territoris. Aquesta demanda que va tenir molta força i veus favorables ens edicions passades ha anat deixant pas a la reivindicació de la cultura i la llengua i a la relació entre pobles veïns.

Pel que fa a l’ascensió pròpiament dita, la gent que puja des del Pallars triga uns 45 minuts caminant mentre que els que pugen per la vessant de l’Arieja triguen unes 3 hores. Aquest any la pujada ha estat deslluïda per la boira plana que hi ha hagut a Salau i ha fet que la festa finalitzés al migdia.

Catalans i occitans defensen la Llei de l’occità i l’agermanament de cultures a 2.010 metres

La 24 edició de la Pujada al Port de Salau ha servit per reivindicar l’aranès com a llengua preferent a l’Aran. Aquesta trobada, organitzada pel Centre d’Agermanament Occitano Català, serveix per recordar anualment i enfortir els vincles entre els dos territoris; Pallars Sobirà i Arieja. Els organitzadors han destacat la importància i necessitat de desplegar la Llei de l’occità i reivindicar la llengua d’aquests territoris; català i occità (aranès a la Val d’Aran). El pas natural del Port de Salau ha estat des de sempre un lloc de pas i d’intercanvi i durant la trobada el simbolitzen amb un intercanvi de productes a 2.010 metres. Els occitans porten formatge i els catalans vi. Músics dels dos vessants dels Pirineus han posat el toc festiu a la jornada.

Redacció
Redacció 07/08/2011

El temps no ha acompanyat gaire a la jornada festiva i una intensa boira dificultava la visibilitat del camí fins al Port de Salau. Tot i aquest fet no ha impedit que unes 300 persones es trobessin a uns 2.010 metres per reivindicar la cultura i la llengua de les dos vessants dels Pirineus.

Durant la trobada s’han sentit veus crítiques amb el govern de l’Estat pel recurs presentat en contra la Llei de l’occità, aranès a l’Aran. Un dels més crítics ha estat el cap de política lingüística del Conselh Generau d’Aran, Jusèp Loís Sans, qui ha defensat el drets dels pobles a viure i parlar la seva pròpia llengua. Els representants occitans també han volgut fer sentir la seva veu i han defensat la Llei de l’Occità i n’han demanat el seu desplegament.

Jordi Bosque, visepresident del Cercle d’Agermanament Occitano-Català, ha explicat que l’objectiu amb que va néixer la trobada segueix plenament vigent; reivindicar la llengua i la cultura occitano-catalana i la relació d’amistat entre aquests dos pobles. 

La pujada al Port de Salau és una festa que serveix, des de fa 24 anys, per reivindicar la llengua i la cultura occitana i catalana i afermar l’amistat entre els veïns d’aquestes dos zones, molt unides en dècades passades.

La trobada ha tingut un caràcter reivindicatiu i de solidaritat amb l’occità per ”l’atac” que està rebent des del Govern de l’Estat pel recurs d’inconstitucionalitat que ha presentat a la Llei de l’occità. Al caràcter reivindicatiu de la jornada s’hi ha afegit el festiu on la música i el ball han estat els protagonistes. Occitans i catalans també han entonat diferents cants patriòtics. Finalitzats els cants i els balls ha arribat l’intercanvi de productes entre pobles veïns; formatge i vi. 

El que no s’ha sentit aquest any ha estat cap reivindicació de la construcció del túnel de Salau per millorar les comunicacions entre aquests territoris. Aquesta demanda que va tenir molta força i veus favorables ens edicions passades ha anat deixant pas a la reivindicació de la cultura i la llengua i a la relació entre pobles veïns.

Pel que fa a l’ascensió pròpiament dita, la gent que puja des del Pallars triga uns 45 minuts caminant mentre que els que pugen per la vessant de l’Arieja triguen unes 3 hores. Aquest any la pujada ha estat deslluïda per la boira plana que hi ha hagut a Salau i ha fet que la festa finalitzés al migdia.