Milers de funcionaris dels Països Catalans patiran retallades als salaris arran de les mesures de control del dèficit impulsades per Zapatero i ratificades per les conselleries d’Economia. Malgrat tot, aquesta contenció forçosa de desenes de milers de treballadors públics contrasta amb l’opacitat i la independència financera que, talment com una herència franquista, mantenen moltes institucions de l’Estat.
La Casa Reial n’és l’exemple més paradigmàtic. Els 8,9 MEUR que el Congrés assigna al monarca i que el Borbó s’encarrega de repartir no han de passar cap mena d’auditoria, i per tant no hi haurà ajustaments de salaris ni mesures de contenció del dèficit que valguin. A la Zarzuela continuaran vivint a cost de rei. I això que, tal com informava el diari Público, s’ha conegut que, a més a més de l’assignació reial, el ministeri de la Presidència destina 6,2 MEUR a pagar els més de 135 funcionaris que treballen pel monarca, i existeix una partida de 415.000 euros per pagar-los els viatges oficials.
El ‘Defensor del Pueblo’ -instigador d’un recurs contra l’Estatut- tampoc haurà de donar explicacions: Malgrat que li pertoca dur a terme una funció ‘crítica i fiscalitzadora’, només és públic que dels 15,8 MEUR que se li atorguen el 80% corresponen a les nòmines, però no hi haurà manera de conèixer a la institució s’han reduït els salaris com a la resta dels funcionaris o si, pel contrari, aprofiten la seva opacitat financera per mantenir-se o apujar-se els sous.
Tampoc hauran de donar explicacions les Corts Generals, a les quals se’ls assigna 231 MEUR per les seves institucions. Malgrat les retallades publicitades als diputats i membres del Govern, hi ha partides, com els 13 MEUR en ‘material’, que ningú sap com es gastaran, i any rere any es desconeix el repartiment exacte del 40,8% de despeses destinades a personal.
Paradoxalment, tampoc ha de passar cap control el Tribunal de Comptes, tot i que un dels casos més flagrants és el del Tribunal Constitucional espanyol. La institució que fa més de 4 anys que ‘delibera’ la millor manera de trinxar l’Estatut compta amb una dotació pressupostària de 27,6 MEUR, dels quals 13,8 MEUR són salaris dels funcionaris. En aquest cas, la fiscalització també és parcial, i malgrat el període de contenció de despeses hi ha destinats 150.000 euros a ‘atencions protocolàries’, així com uns excessius 4,3 MEUR a ‘material i subministraments’. Suposem que imprimint tants esborranys de sentència de l’Estatut, deuen gastar una milionada en cartutxos de tinta.
