Espanya no ens vol i quasi tothom ho sap; des del President Montilla fins a la resta de dirigents polítics passant per la societat civil, tots sabem que Espanya només ens vol callats i submisos. Per què seguim perdent el temps en defensa d’un estatut que està mort i liquidat? Tant ho saben que fins i tot alguns analistes asseguren que s’ha pactat que la sentència no es faci pública fins després de les eleccions nacionals catalanes. Si això no és un engany a la ciutadania, que vingui algú i ho digui.
Anar a les eleccions sense la sentència és amagar la realitat, abaixar el cap i acceptar que Espanya segueixi fent el mateix de sempre, utilitzar Catalunya per aprofitar-se. Però encara és més greu que els grans partits catalans acceptin i vulguin aquesta nova pressa de pèl. Amb aquesta actitud demostren tenir por a la sentència ja que els deixa al descobert les seves vergonyes, les seves misèries i les seves renuncies.
No perdem més el temps fent cartes i adhesions a un estatut que mai serà aprovat per Espanya, no perdem més el temps esperant allò que ja no pesarà. Espanya no es creu ni tant sols l’Estat autonòmic; aquesta és la crua realitat, com més tardem en acceptar-ho més ens costarà obtenir la nostra llibertat plena.
Mentre els nostres líders dubtin, Espanya s’aprofita i ens va espanyolitzant a marxes forçades: homenatge a Samaranch, gran premi d’Espanya, negar el dret a la nostra llengua, el no reconeixement de les nostres seleccions, la sagnia del nostre espoli fiscal, incompliment de les inversions per part d’Espanya,… i no s’aturen. Només exercint el nostre dret a decidir, amb líders sense complexos, podrem sortir victoriosos.
