El pitjor no és fer trampes al solitari. El pitjor és fer trampes, fer-ho davant de tothom, negar que has fet trampes, i a sobre voler donar lliçons. Això és més o menys el que ha passat amb la llei d’Igualtat i la seva aplicació en les eleccions espanyoles.
Aquesta llei d’Igualtat obligava als partit polítics a presentar un 40% mínim de candidats que fossin homes i dones, i que de cada 5 diputats a les llistes electorals, hi hagués com a mínim 2 dones. Això hauria d’haver provocat un augment de diputades. Què ha passat? El nou congrés té una diputada menys, i només el 36% de diputats són dones. Això no és el pitjor. El pitjor és la hipocresia dels partits més pro-regulació de tot: el PSOE té 3 diputades menys; ERC té 3 diputats i 4 senadors, tot homes (els 3 diputats més que comptava treure a Girona, Lleida i Tarragona també eren homes). I IC-V, el partit més feminista (apart de més ecologista i sostenible) del món mundial, el campió mundial de la igualtat en tot, només té un diputat, home. Tel•la…
El pitjor és que, ara que han demostrat que saben fer lleis d’Igualtat, han amenaçat de fer-ne més en aquesta direcció, ara en el mercat laboral: més regulació, més quotes, més demagògia, més lliçons dels que es fan trampes al solitari. Potser aquesta vegada podrien analitzar què pot fer augmentar i millorar la presència de les dones en el mercat laboral més enllà de la regulació i les quotes: preguntant a les dones, potser dirien que els principals problemes són les diferències salarials per la mateixa feina o els pocs ajuts quan són mares (durada curta de la baixa maternal, dificultat per comptabilitzar horaris laborals o manca de guarderies públiques). Si preguntessin a les empreses potser dirien que els ajudaria un major suport pels períodes de transició de baixes maternals o de reducció de jornades, com bonificacions a la seguretat social en contractacions per compensar aquests períodes interins. I moltes altres idees, que no necessàriament han de passar per quotes o regulació, i sí per més suport actiu a dones i empreses.
Tant de bo el nou govern fomenti la igualtat d’oportunitats de veritat, però sobretot que no donin lliçons de feminisme. Calen més dones a la política i a l’empresa. Cal més suport de veritat a les dones. Però sobretot cal menys demagògia i menys lliçons dels que es fan trampes al solitari. Entre altres raons, pel ridícul que provoquen.
