Dilluns, 20 de setembre de 2021 - Edició 1152
La República

Qui serà la primera víctima del mal finançament?

Cal dir-ho obertament i de manera clara: la manca de voluntat política de Madrid en desplegar el finançament de la Generalitat previst a l’Estatut pot provocar la primera víctima: les […]

David Minoves
David Minoves 01/04/2009

Cal dir-ho obertament i de manera clara: la manca de voluntat política de Madrid en desplegar el finançament de la Generalitat previst a l’Estatut pot provocar la primera víctima: les polítiques fixades en l’acord d’Entesa Nacional pel Progrés. Perquè el nou finançament no només s’inscriu en el procés de desplegament de l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya l’any 2006, sinó que és també fonamental per poder finançar adequadament les polítiques públiques que l’acord d’Entesa proposava i que es van fixar posteriorment en el Pla de Govern 2007-2010.

Se n’ha parlat molt del que preveien aquests instruments de finançament. També de l’incompliment dels terminis establerts per al seu desplegament i de les raons per les quals Esquerra i la resta de partits que donen suport al Govern consideraven inadmissibles les propostes de nou model que, tard i malament, va presentar el Ministre Solbes. I sobretot s’ha parlat de la inacceptable de la xifra proposada per als propers tres anys.

Però fins fa ben poc ningú havia explicat que l’incompliment reiterat del Govern Zapatero, tant dels terminis establerts per l’Estatut com els que van comprometre diferents membres del seu govern, ha arrosegat a la Generalitat de Catalunya a un carreró sense sortida. La conjuntura de crisi econòmica ha reduït dràsticament els recursos tributaris aportats per l’actual sistema, alhora que no s’ha fet efectiva la correcció dels dèficits estructurals del sistema de finançament que havien de resultar del desplegament estatutari.

Abans d’ahir el Conseller Antoni Castells anunciava unes xifres esfereïdores de recaptació dels ingressos tributaris vinculats al model de finançament durant l’any 2008, que van disminuir un 2%. Un fet que provocava que per primera vegada la Generalitat ingressés menys recursos que l’any anterior, concretament 3.405 milions d’euros menys del previst.

Aquesta davallada dels ingressos s’explica per la caiguda generalitzada en la recaptació de pràcticament tots els impostos, tant dels relacionats amb l’activitat del sector immobiliari, com de l’IVA o l’IRPF, degut a l’actual situació de crisi econòmica. Destaca l’impacte de la contracció del sector immobiliari sobre els recursos autonòmics. Així, la recaptació en concepte de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, va caure un 45,5% respecte a l’any 2007 i un 54,5% respecte al pressupostat per enguany. És a dir, la Generalitat va ingressar 2.088 milions d’euros menys dels previstos per aquest concepte.

Les dades de la liquidació del capítol d’ingressos 2008 posen de manifest les deficiències de l’actual model de finançament, excessivament depenent del sector immobiliari. L’any 2006, l’Impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats aportava un 21% dels recursos, un percentatge que s’ha reduït fins al 9% el 2008 degut a l’alta volatilitat d’aquest tribut, que està molt vinculat al cicle econòmic.

Mentre que durant el període 2002-2006 els ingressos de la Generalitat creixien a un ritme anual mitjà del 12,5%, el 2008 s’han reduït un 2%. Aquests percentatges posen en evidència el desequilibri existent entre els ingressos i les despeses de la Generalitat.

El fort impacte de la desacceleració en el sector de la construcció immobiliària ja s’havia notat en els ingressos de la Generalitat durant el 2007, tot i que aleshores es va compensar en gran part amb les mesures de contenció de la despesa adoptades pel Govern. Unes mesures que, si bé van fer possible que la reducció de 1.246 milions d’euros en la recaptació prevista es traduís només en un dèficit de 762 milions, va estroncar bona part de les polítiques previstes en l’Acord d’Entesa aprovades no feia ni un any.

Aquesta situació influiria, i molt, en la confecció dels pressupostos de la Generalitat per al 2008. Uns pressupostos que van haver de preveure instruments de crèdit per finançar bona part de les polítiques compromeses en l’Acord d’Entesa i que començaven a hipotecar l’acció política del govern durant el segon any de mandat, mentre esperàvem el nou finançament que havia d’arribar l’agost d’aquell any per invertir la situació durant el segon semestre. La crisi econòmica mundial va propiciar l’adopció de mesures de contenció de la despesa que faria més difícil l’execució pressupostària.

Amb l’aprovació d’un pressupost per al 2009 que preveu uns ingressos de difícil compliment, i vist l’efecte demolidor que ha tingut la crisi immobiliària sobre el sistema de finançament autonòmic durant els darrers dos anys, no podem tapar-nos els ulls. El nou finançament és imprescindible no només per afrontar els reptes del futur, sinó per donar compliment als compromisos del present. Ja no podem esperar més. I si algú ens demana quina xifra mínima resultant del nou sistema és la que necessitem, només cal que observi atentament el que hem deixat de recaptar durant l’any 2008 per fer-se una idea del que estem parlant.