No sé si en serà conscient, però la Sra. Gala Prieto, entre d’altres, passarà a la història com a una de les persones que ha trencat un pacte de convivència lingüística, vigent a Catalunya des de fa gairebé 30 anys. Està clar, és una persona més, una de tantes, que serà recordada, i molt, de la mateixa manera que ho seran noms com Alicia Sánchez-Camacho, Albert Rivera, Albert Boadella, etc …
Aquest pacte, més enllà de garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants, ha donat la oportunitat que els col·lectius castellanoparlants tinguessin l’oportunitat de conèixer la llengua catalana, amb l’enriquiment personal que això suposa, i sense tenir que separar els alumnes per raó de llengua. Hi han molts estudis que avalen que les persones bilingües tenim més facilitat, per exemple, d’aprendre noves llengües. Sense immersió lingüística aquestes persones només sabrien parlar castellà i haurien perdut oportunitats.
Fa temps que ho sentim, però en realitat, per molt que ho diguin a Catalunya no hi ha cap problema lingüístic. El problema el genera la classe política espanyola, que fa d’una situació, acceptada per tothom, un problema; i ho fa amb un objectiu premeditat: l’extinció de la llengua i cultura catalanes, ja que sense llengua no som res, sense llengua no hi ha nació.
Ho sabíem, la sentència del Tribunal Constitucional portaria a això, sabíem que no ho farien abans de les eleccions, sabíem que després de les eleccions passaria, que viuríem una involució; personalment pensava que ho veuríem d’aquí a uns anys -així ho he reflectit en un article, publicat avui mateix-, però no, no han pogut esperar, i com ara tenen la llei del seu costat, i ja han passat les eleccions, doncs ja ho han fet.
Em pregunto en quina mena d’estat vivim, un estat, l’espanyol, que és tan eficient que permet que una llei d’immersió s’apliqui durant quasi bé 30 anys, i que de d’un dia per l’altre, 30 anys després declara com a invàlida. Hi ha una cosa que són els drets adquirits, i si després de 30 anys ningú ha dit res, ningú ho ha tocat, i fins hi tot són polítiques elogiades des d’Europa, perquè ara ja no valen?.
Què farà ara el Sr. Mas? L’altre dia en el debat d’investidura va dir que la independència dividia a la gent, ves per on!, quina novetat! Ho sento, però si la societat catalana estava dividida, que ja ho estava, avui encara ho està més.
Espero que el poble de Catalunya en prengui nota, això ens afecta, a tots, i als nostres fills. Quants cops més haurem d’insistir, Espanya no ens estima, no ens vol, vol que siguem com ells.
Ja és hora de fer el pas, avui més que mai.
