El principal problema de l’economia i la societat catalana és l’atur, que arriba al 18% de la població activa. La millor forma d’ajudar als que no tenen feina, els que tenim sort de tenir feina, és fer vaga? Dret a fer vaga i dret a treballar i, en el meu cas si em deixen els piquets, treballar.
Reconec que existeixen motius de sobra per protestar contra el govern. Hi ha consens en la seva incapacitat per gestionar la crisi econòmica. OK doncs, protestem, i actuem en conseqüència quan toca: a les eleccions.
Els sindicats donen principalment dos motius per fer vaga: la reforma laboral i la retallada de drets socials. Anem a pams. La reforma laboral arriba tard i a mitges (pots trobar més informació clickant aquí). Tenim un mercat de treball dual, on uns tenim la sort de tenir contractes fixes i molts tenen contractes temporals, principalment joves, dones i immigrants (que són també els que més pateixen l’atur). Quan hi ha crisi econòmica els que tenen contractes temporals són els primers a perdre la feina. El govern ho ha fet malament, cert, aquest govern i l’anterior, al no haver tingut la valentia de fer una reforma laboral que evités aquest mercat laboral pervers. La responsabilitat és seva, però també dels sindicats que han permès perpetuar aquesta situació. S’abarateix l’acomiadament? Sí, però segurament és més correcte dir que és flexibilitza (de forma insuficient, ja que no resol un tema clau de seguretat jurídica de l’empresari), però és que el problema a resoldre és el 18% d’atur i per tant cal crear un marc que faciliti que els empresaris tornin a contractar treballadors. Si els que tenen feina fan vaga, són conscients que si no es reforma el mercat laboral serà molt més difícil que els aturats trobin feina? És solidari amb els aturats continuar amb aquest mercat de treball dual? I cert, la reforma laboral no tindrà efectes immediats, però això no és excusa per demorar-la més.
Retallada de drets socials per la retallada de sous dels funcionaris: estic d’acord, en alguns punts és excessiva. Ara, la solució no és no fer res com proposen els sindicats, sinó retallar a on hi hagi greix: és injust retallar el sou de tots els funcionaris, s’hauria de mantenir els sous dels funcionaris “necessaris” i prescindir dels funcionaris que són “innecessaris”. Per exemple, Extremadura té el doble de funcionaris que Catalunya. O allà en sobren o aquí en falten, i tots sabem que a Catalunya no en falten. Però la vaga és per a què no es retallin sous enlloc, quan per “solidaritat” entre ciutadans (entre contribuents!) s’hauria de demanar que disminuís el número de funcionaris allà on hi ha massa.
També estaria bé parlar de la responsabilitat dels ciutadans: el govern espanyol ha fet la retallada de drets socials perquè havia estirat més el braç que la màniga i havia entrat en una espiral de dèficits públics insostenibles. Això va començar abans de la crisi quan ZP malbaratava els superàvits pressupostaris que tan bé anirien ara. Recordeu que va prometre 400€ en les eleccions… i va guanyar les eleccions. Tenen alguna responsabilitat els que van votar ZP per poder cobrar aquests 400€? O quan va fer els Plans E per ampliar les voreres del carrer, malgastant molts recursos públics que ara anirien molt bé. Per què els sindicats no van denunciar en aquell moment que s’estaven malbaratant recursos públics? No s’hi val queixar-se ara quan es pren una decisió incorrecta que va a la contra i no queixar-se molt abans, quan s’anava camí del precipici però no es protestava perquè no afectava el problema en primera persona.
Els treballadors catalans tenim raó per queixar-nos, i molt: tenim un espoli fiscal de 3000€ per català a l’any, que provoca encara més crisi i dificulta que ens en sortim. Però cal fer vaga aquest dia per protestar per això, com demanen alguns independentistes? No, ja que la vaga s’entendrà com un suport a la vaga general en clau espanyola (com diuen els sindicats bascos, que no donen suport a la vaga) i a més la millor forma de protestar no és disparar-nos al peu i autolesionar-nos sinó votar partits compromesos amb eliminar l’espoli fiscal. I el mateix amb les pensions, un aspecte que els sindicats també posen (amb raó) com exemple de retallada social: el sistema espanyol de pensions és insostenible a llarg termini per una simple qüestió demogràfica, però si Catalunya fos un estat tindria les pensions garantides i no caldria augmentar l’edat de jubilació, ja que també tenim un sagnant dèficit fiscal en la Seguretat Social. I per cert, què diuen d’això els sindicats? Res. I ja de pas podem comentar la inconsistència de dos partits del govern català, Esquerra i Iniciativa, que donen suport a la vaga per unes mesures que ha pres el govern espanyol… i també ha pres el govern català! Efectivament, el govern català va ser la primera autonomia en baixar els sous als funcionaris, i de fet va anar més enllà i també l’ha baixat a mestres i metges d’escoles i hospitals concertats. O no, potser manifestar-se contra un mateix és un acte de coherència amb tota l’actuació del tripartit dels darrers anys.
La convocatòria de vaga ha tingut una part positiva: ha facilitat que es parli sobre el paper dels sindicats i el seu funcionament, apareixent dades (escandaloses?) sobre el seu finançament (més de 1300€ milions els darrers 3 anys) i el número i cost dels alliberats sindicals. Tan de bo aquesta vaga serveixi per posar en perspectiva què són i sobretot a qui defensen els sindicats: als que tenen feina, i especialment als que treballen en l’administració pública, en grans empreses i en sectors molt regulats. Defensen als seus i els seus interessos (si la vaga és per defensar als aturats, per què no la van convocar molt abans?). Legítim, però tinguem-s’ho present i no els prenem com a representants de tota la població activa. I davant la vaga m’agradaria que els sindicats respectessin el dret a treballar, però no sóc gaire optimista, com explica en aquest post l’amic David Rodríguez o la vaga salvatge sense respectar els serveis mínims que van fer fa un parell de setmanes als Ferrocarrils Catalans, deixant tirats a molts treballadors (i treballadores, que dirien ells per semblar molt progres). També m’agradaria saber quina alternativa proposen els sindicats pel mercat laboral més enllà de mantenir un status quo que no porta enlloc.
Fer vaga és autolesionar-se per no aconseguir res, o per aconseguir tornar a tenir un dèficit públic descontrolat i un mercat laboral injust amb els joves, les dones i els immigrants, els col•lectius amb major atur i nombre de contractes temporals. Aquesta crisi té molts responsables i hem de passar compte amb tots ells. No fer vaga no vol dir estar d’acord amb el govern, vol dir que es creu que el millor és treballar. D’aquesta crisi no ens traurà ningú i de fet hem de ser conscients que si el que volem és repartir riquesa el que primer hem de fer és crear-la. Els que tenim feina, treballem, creem riquesa i assumim que només sortirem de la crisi si treballem més i millor. I si no tinguéssim espoli, sense crisi de forma immediata.
Que cadascú faci el que vulgui i amb total llibertat. Jo treballaré.
