Divendres, 30 de setembre de 2022 - Edició 1527
La República

Per què els fiscals no imputen el Govern presidit per Rajoy?

              La majoria de fiscals catalans no veien cap tipus de delicte al fet que el president Mas hagués ajudat a fer complir el desig de la majoria del […]

Joan Lladonet 24/11/2014

 
            La majoria de fiscals catalans no veien cap tipus de delicte al fet que el president Mas hagués ajudat a fer complir el desig de la majoria del seu poble. Si no és la majoria la que va votar, s’hagués pogut conèixer amb autorització del Govern central de Rajoy de fer el referèndum. El Govern de Rajoy, que governa des de la metròpoli, i de manera dèbil segons el general en cap de l’estat major, no va voler fer cas al poble català i no va autoritzar el referèndum. Per tant, el president Mas va fer una consulta, com si fos una enquesta, que es realitzava a través de la participació popular, i va aconseguir que dos milions tres-centes mil persones i escaig votassin. També més de les tres quartes parts varen votar que volien tenir un estat propi i que no volien continuar dins l’Estat espanyol. Tot això va causar una reacció irada del Govern de l’Estat i dels pensadors i escriptors unionistes (que són quasi tots) d’aquest Estat, que varen clamar accions contra qui havia gosat desafiar el poder de la metròpoli.

       Davant aquesta situació, el fiscal general de l’Estat, empès per les circumstàncies o per ordres directes, ha posat una querella contra el president Mas i dos dels seus consellers, querella per desobediència i per haver actuat contra la Llei, contra la Constitució, encara que la majoria de fiscals catalans no hi vessin cap tipus d’infracció delictiva. Quina devia ser la Llei que havia infringit el Govern català? Doncs, la que emana de la Constitució espanyola de 1978.  Aquella que a l’article 149.1diu: “L’Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:” I a la 32a proclama: “Autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum.” En Rajoy no va autoritzar el referèndum i en Mas no ha fet cap referèndum. Però com que ha fet una consulta-enquesta participativa i han pogut saber coses del poble català tampoc no els ha agradat. Primer varen dir que era una costellada i se’n reien, però al final han demostrat que pensen que era una cosa molt important, perquè han cabussat les forces de la seva justícia.

       En un altre ordre de coses, ara s’ha sabut que una dona de 85 anys havia estat treta de casa seva, on feia 60 anys que hi vivia, perquè havia estat fiadora d’un préstec de 40.000 euros d’un fill seu. Les forces de l’Estat s’han encarregat de desnonar una dona que vivia tranquil·lament a casa seva. I aquells que varen utilitzar els nostres doblers per salvar els bancs, per què no han salvat la casa d’aquesta dona i la de tantes persones que cada any són desnonades? Per què el fiscal general no actua contra el Govern de l’Estat, president i uns quants ministres, si l’article 47 de la Constitució espanyola de 1978 diu: “Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’es­peculació.
La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció ur­banística dels ens públics.”Què han fet els poders públics per salvar l’habitatge digne d’aquesta dona, d’altres desnonats o per impedir l’especulació? Doncs n’haurien de respondre davant la Justícia per no actuar com mana la Carta Magna.
 
            Quants de milions d’espanyols no tenen feina? Uns cinc milions? Què fa aquest Govern, perquè tothom tengui treball? És la reforma laboral el camí per obtenir una remuneració suficient? Són massa les persones que tenen sous de misèria, gràcies a aquesta reforma. En canvi, la Constitució espanyola de 1978 a l’article 35.1 diu: “Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per tal de satisfer les seves necessitats i les de la seva família sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe.” No està demostrada també la discriminació de les remuneracions per raó de sexe? Què esperen els fiscals a imputar els responsables d’aquesta situació?          
 
            Reben totes les persones jubilades una pensió que garanteixi la seva suficiència econòmica? Han estat actualitzades com era necessari durant els darrers anys? S’han promogut els serveis socials necessaris per solucionar els problemes de moltes persones de la tercera edat? Com s’està desenvolupant la llei de la dependència? Doncs, la Constitució espanyola de 1978, a l’article 50 diu: “Els poders públics garantiran la suficiència econòmica als ciuta­dans durant la tercera edat, mitjançant pensions adequades i actualit­zades periòdicament. Amb independència de les obligacions familiars, en promouran el benestar mitjançant un sistema de serveis socials que atendran els problemes específics de salut, habitatge, cultura i lleure.” Farien una bona feina els fiscals si se llegissin detingudament la Constitució espanyola de 1978, i les múltiples lleis que se’n deriven, i tendrien feina per unes quantes vides. Es veu que fan els ulls grossos quan  l’incompliment és totalment objectiu. En canvi, actuen, quan no està gens clar que s’hagi comès cap delicte.