El Tribunal Suprem anul·la part del decret d’ensenyament de l’escola entre 3 i 6 anys, i dona un altre cop frontal a la llengua. Entre els articles anul·lats hi ha el que estableix que “el català, com a llengua pròpia de Catalunya, s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular d’ensenyament i aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa”, i el que establia “dedicar una atenció a l’aprenentatge de la llengua catalana” a l’alumnat estranger per tal d’aconseguir la seva “ràpida integració”.
Aquesta sentència estima el recurs presentat contra una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el català a l’escola i que aquest tribunal va fallar a favor de la immersió lingüística, i és la tercera resolució judicial contraria al català pronunciada les darreres setmanes. El 31 de maig el propi Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va estimar parcialment la petició de quatre famílies que havien demanat el castellà com a llengua vehicular en l’educació dels seus fills fundant-se en una sentència del mes de març què el TSJC reconeixia el dret de tres famílies a escolaritzar en castellà els seus fills de manera individual, i aquell mateix dia final de maig, en aquest cas fora de l’àmbit educatiu, el TSJC va donar la raó al recurs interposat pel president del grup municipal del PPC, Alberto Fernández Díaz en anul•lar que el català sigui llengua preferent en l’Ajuntament de Barcelona, tal com estableix el reglament del consistori, amb el precedent simbòlic que això pot marcar en un futur.
Però, cenyint-nos en la idea principal d’aquest article, veurem com aniran els esdeveniments, tot i què la consellera d’Ensenyament ha valorat aquesta resolució del T.S. assegurant, però, que “som allà on érem” i que es continuarà aplicant el model d’immersió lingüística.
Rigau ha anunciat que el Govern no recorrerà aquesta sentència en considerar que és anterior a la LEC i que, per tant, aquesta norma blinda el sistema i ha dit que, malgrat la preocupació per les últimes sentències del TS en el que concerneix al model lingüístic escolar de Catalunya, no hi haurà cap canvi de cara al curs vinent sinó “continuïtat i serenitat absoluta als centres”.
Tot plegat, però, arrenca de la sentència contra l’Estatut, que va obrir una porta per on entren “a capa y espada” els que no entenen ni accepten les autonomies constitucionals, i molt menys la catalana per les diferències culturals reals amb la seva. L’ambient s’ha enrarit tant que tot sembla estar en una deriva sense retorn possible.
Si, a hores d’ara ja tothom ho pot començar a entendre, realment és totalment incomprensible l’animadversió que expressa Espanya contra la llengua catalana i cada dia queda més a la llum del dia que l’Estat no treballarà el més mínim per ser plural ni respectarà la diversitat existent per fer-se còmode a tots els seus sentiments, i molt menys si van vestits d’una manera de parlar diferent.
Espanya ens ensenya el camí cap a la independència, espoliant-la fiscalment i colpejant permanentment la cultura pròpia a través de la llengua, o, el que és igual, torpedinant les nostres línies de flotació per a viure com a país.
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/
