Mentre l’Espanya cavernícola (que no és tota Espanya per ser justs, però si la més sorollosa) ens insulta i fa plans per declarar tota Catalunya inconstitucional directament (tota, excepte la Monumental, és clar), al món civilitzat es parla més i millor de Catalunya que mai. Amb l’abolició de les curses de toros mitjançant una ILP hem matat tres pardals d’un sol tret (molt i molt metafòricament, amics animalistes, sisplau!). A saber: hem millorat la qualitat de la nostra democràcia, hem abolit una tradició bàrbara a casa nostra, tot avançant també en el reconeixement dels drets dels animals i hem reafirmat als ulls del món la nostra personalitat pròpia com a nació a la recerca de la seva dignitat descolonitzada. Millor, impossible!
Personalment, jo estic tan content amb el desengany als sinistres marca-paquets (vestits tots ells d’una manera tan hortera que espantaria els propis “Boney M”) que decideixo celebrar-ho com l’ocasió es mereix autoconvidant-me a un bon tiberi a “Casa Leopoldo”. Que potser no he triat el lloc més indicat? Tot el contrari! Aquests dies la seva propietària s’ha manifestat reiteradament com una gran defensora de la llibertat i del famós “prohibit prohibir” del Maig francès (si els del Maig francès aixequessin el cap i veiessin el que fan alguns amb els seus grafits, els pobres…), com també han fet el nostre president Montilla o el PP. Com a sobrevingut defensor de la llibertat, d’en Montilla no espero més sinó que declari d’un moment a l’altre la independència del país que es diu —no està del tot confirmat— que presideix. I com a sobrevinguts defensors de la llibertat, del PP no espero més que s’autodissolguin i a partir d’ara es dediquin a fer d’associació cultural en defensa de la petanca o del macramé, perquè és que hi ha coses que no tenen reciclatge possible. Però de la sra. Leopolda espero una cosa molt més sucosa que tot això: que em deixi menjar gratis a ca seva! Suposo que si reclamo el meu dret a atipar-me com un bacó, que diria en Laporta, i després a marxar sense pagar, una fervent partidària del “prohibit prohibir” no m’ho prohibirà pas, oi? Que, com defensa ella, tothom té dret a fotre el que li dóna la gana! Sobretot quan hi ha gana, i tant que sí!
Finalment quan ja sóc a prop de “Casa Leopoldo” recordo haver vist per la tele que tenen les parets adornades amb motius taurins. No se m’acudeix res que em pogués tallar la digestió més fàcilment… Tampoc és qüestió d’acabar vomitant enmig del restaurant, que una cosa és ser completa i absolutament lliure, i una altra ser desagradable… Finalment, decideixo anar a celebrar-ho als Quatre Gats.
Visca Catalunya lliure d’amants de la “llibertat” com aquests! Visca la Catalunya antitaurina i progataire!
(L’únic que lamento de tot plegat és la factura dels Quatre Gats. Vaig estar a punt de demanar-los si els hi agradaven els toros o què.)
Òscar Xofat, per a tots vostès, des del sofà de casa meva.
