Vaig iniciar els meus articles entre opinió i informació de El Comunicado al directe o millor dit al in.directe, en català, i acabaré d'igual forma. Tot va començar ara fa 234 articles, en aquests sis anys naturals, des del 2013 fins avui, que es diu aviat, ha hagut molta passió escrita en la llengua del IMPERI.
Tot es var originar el dia que el nou editor del directe.cat Joan Puig, un tio valent, on hi ha pocs. Que no ha fet anys de boxa com jo, ni li fa falta, i no s'arronsa ni amb la guàrdia civil, vam tenir una xerrada. Va començar quam ens vam trobar al poble d'on sóc i él había estat regidor de l'ajuntament. Ja ens coneixíem de finals del 80 per altres feines. La idea de poder transmetre articles per poder ser llegits a 'Madriz', al Estado ‘constitucionalista’ i als ‘castellano’ parlants d'aquí, era necessària. Almenys un cop a la setmana i amb notícies d'actualitat. Fent almorçats per al que fes falta. Treballant en l'ombra, sense més, en la seva justa mesura.
He de dir que malgrat haver escrit en castellà, mai, mai l'editor en va dir sobre 'què' tenía que escriure. La línia editorial la tenien prou clara des del principi. Eren guerrers, cadascú en la seva faceta. El en la política. Jo… La meva veterania en la comunicació (que sempre dic que a vegades val més que l'experiencia en segons quins mitjans, que és com saber les cartes de pòquer que han sortit però no saps quines tornaran a sortir) i en la vida pública, m'ha ajudat això que faig. Soc republicá, però escriure en espanyol en un diari tan clarament independentista, no és gens, gens, fàcil. Cal ser fort mentalment. Si algú ho vol comprobar que ho intenti.
Escriure en castellà se'n dóna millor, perquè tinc més riquesa lingüística, en sóc conscient. I en català millor que en anglès. Però això es bó, segons el manuscrit del “Art de la Guerra” s'ha de pensar i entendre “l'enemic” per poder vèncer-ho. A més, diuen que no hi ha res pitjor que un “ex” alguna cosa. Exfumador, examant, etc. Doncs jo, com pràcticament sóc un ex espanyol, a sobre 'en pràctiques i més encara des del 1 Octubre, el meu inconformisme m'ha ajudat. Sempre he intentat ser neutral amb la professió de Periodista, però no podia deixar de ser equànime amb la realitat que vivim en aquests moments. Ser radicals quan és imprescindible, perquè la ignorància és molt atrevida, i cal lluitar contra ella. ¿Verdad España?
Acaba una etapa i en ve la nostàlgia. Infinitat d'intents d'altres noms per altres opcions que ara no diré. Però quina feinada Joan¡ Encara recordo quan en Joan Puig en va presentar a l'Oriol Junqueras i li va recordar l'article que li vaig fer en castellà i ens var dir “Això d'escriure en espanyol està molt bé i és molt important”. Fins i tot en van escriure al mail des de Madrid! Bé, i com no podia ser d'un altra manera, unes poques paraules en castellà;
Semana para acabar con esta etapa de El Comunicado en el in.directe del directe.cat. A los que por los motivos que sean necesitan de la lengua del Imperio para seguirnos, decirles que esto no acaba aquí, que pronto tendrá replica en LaRepública.cat Gracias a todos, seguidores y detractores, por ser compañeros de viaje. Por la república catalana: We shall overcome…
El Comunicado
Josep Herrera
Periodista
[soliloquy id=”226290″]
