Poc a poc va caient, poc a poc es va ensorrant aquest sistema que, cansat i demacrat, dona les seves ultimes glopades d'aire al sentir-se ferit de mort.
Ens trobem a les portes de la primera gran prova de foc per al sistema des de la seva constitució durant la transició. Estem davant d'un moment dolcíssim per a aquells que aspirem al canvi, però també d'un moment de terror immens al albirar la possibilitat d'un canvi cap a pitjor.
En menys de 4 mesos es produiran les municipals a aquest el nostre país, i aquest fet demostrarà la resistència del sistema i dels vells partits.
El panorama de molts municipis és increïble, i ho és per el trencaclosques de partits vells, nous i escissions que estan apareixent. I aquest fet en si mateix no és ni bo ni dolent, només és un fet simptomàtic de les necessitats de canvi però també de l'estancament dels partits tradicionals.
Les municipals, aquelles eleccions on es poden arribar a les quotes de contacte directe amb el ciutadà més altes, es veuran convertides en un autentic laboratori per als nous partits i per a les noves maneres de fer política.
Però també serà un escenari complicadíssim per als electors, en que hauran de ser més racionals que mai per a discernir quines propostes presentades són realment nova política o pur oportunisme camuflat.
Per a facilitar la feina dels lectors i per a atorgar-li a aquest article cert valor d'utilitat més enllà del plaer de llegir, ens endinsarem en la feina d'analitzar certs punts importants alhora d'elegir el vot cap a una o altre de les candidatures:
1) Les candidatures que prometen canvi, no només l'han de prometre, sinó que han d'actuar en conseqüència. Com es pot analitzar això? Molt senzill, aquells partits que hagin predicat la participació ciutadana durant la campanya però que no l'hagin promoguda per a la configuració dels seus programes: Error.
2) Hem d'observar qui promou les candidatures. És possible que una candidatura amb “noves cares” estigui plena de vells coneguts al darrera? El ciutadà preocupat ha de reflexionar si els nous noms com, per exemple, Guanyem, no són a la fi simples tapadores per a els de sempre
3) Hem de ser crítics amb els partits personalistes i amb reminiscències dels temps dels Cacics. Pot ser que aquell partit que només es presenta al nostre poble sigui a la fi una eina per als interessos personals del seu cap de llista? Pot ser que aprofitant-se del desencantament amb els partits de sempre acabem donant el poder a un personatge que només mira per els seus interessos egoistes?
4)No evitem votar a persones que han estat al govern municipal o que porten anys a la política pel simple fet d'estar desencantats amb els partits tradicionals. Hem d'analitzar la feina ben feta i premiar-la, hem de donar una oportunitat a les velles cares de fer seu un nou discurs. Que els prejudicis no ens allunyin de votar un projecte valuós, jutgem les idees.
Durant aquestes eleccions veurem mil i una nova formes de fer política, ens prometran la lluna i totes les estrelles del firmament. Aquest Maig haurem de ser més racionals que mai si volem aconseguir un canvi vertader en els nostres municipis. El camí no serà fàcil, ens intentaran comprar amb fal·làcies camuflades de bones intencions, intentaran explotar el nostre descontentament en benefici d'uns pocs interessats en simplement canviar el poder de les mans dels altres a les seves.
Ciutadans, vosaltres sou el canvi, vosaltres sou la revolució!
PD: Per a que no sigui dit, un servidor es presenta a les eleccions municipals amb MES. Tot amb tot aquest fet no distorsiona ni el més mínim l'anàlisi com a entès en política, sinó que el reforça al tenir una visió directe de les entranyes del procés, de la complexitat existent.
Per a que vegin el que és exemple de campanya ben feta, la que ha ideat un servidor: www.tufasantacristina.cat
