Kaixo eta egun on
Primera entrada que escric. Aquest bloc neix per representar una comunitat que alguns membres del principat creuen extingida: els maulets.
Em llenço al mar de l'aventura a sobre una balsa feta dels escassos troncs que he pogut arreplegar, enfrontant-me a una tempestat com mai ne vist. Així ens sentim els companys del sud que ens atrevim a ficar una IN davant de la paraula DEPENDÈNCIA, assajats de forma constant pels que no pensen com nosaltres, sense poder fer pública la nostra passió i tenint que tolerar amb un falç somriure insults cap a ella, dons són socialment ben vist.
Internet ens aporta un semi-anonimat per poder parlar-ne i expressar-se lliurement… No seria meravellós si fos així de veritat?
No m'enganyo, nedo sobre mars de sorra i irremeiablement m'enfonsaré. Ho sé però no puc callar un cor que plora per la llibertat. Si he de acabar amb els quatre membres repartits als quatre cantons del estat, que així sigui, però no penso aturar-me, i si almenys puc representar la veu de milers de germans valencians que viuen a l'ombra de Blavència haurà valgut la pena.
I per on he de començar a relatar les vivències dels compatriotes valencians a la nostra hostil i morta terra? Dons se'm acut un exemple perfecte que ho representa a la perfecció: l'himne.
Possiblement l'idea equivocada que teniu els camarades del nord dels habitants del sud es degut en part a aquest fet, dons l'aberració que ens han imposat els castellans, falangistes, estrangers i traïdors de la terra, anomenat l'himne de l'exposició, és una monstruositat que els verdaders valencians no podem suportar. Jo no he pogut ni acabar d'escoltar-la per complet (i m'he esforçat, ho prometo). De fet inicialment al 1909 la lletra va ser escrita en castellà, i posteriorment la van traduir al Blavencià per delectar-nos amb la seva manipuladora i derrotista simfonia. Si us plau, no l'escolteu si ho podeu evitar, però tant sols vos diré que la seva primera frase resa així: “Per a ofrenar noves glóries a Espanya” En fi Parla per si sol
Per contra l'autèntic himne de la comunitat valenciana, aquell que s'ha sentit durant segles acompanyant la voluntat d'un poble amb prou feines surt a la Viquipedia, i a ple segle XXI està prohibit en alguns municipis el interpretar-la… Parlo de la Muixeranga, per si no la coneixeu, una cançó que al meu parer deuria d'oficialitzar-se com a himne dels Països Catalans, dons expressa millor que ninguna altra la nostra lluita.
Que bonic estat del benestar que amb manya ha tapat els ulls dels seus habitants tot xiuxiuejant “democràcia” amb suavitat, mentre ha lligat els peus i mans de tots aquells que han caigut a la seva trampa… No us enganyeu vivim a una dictadura pitjor que la que van viure els nostres avis, i tant sols podrem sortir amb esforç i sacrifici. Espere que el meu no sigui l'únic.
Us deixo un enllaç per aquells que no conegueu el verdader himne del País Valencià
P.D.: Preciós, espectacular, irrepetible… No trobe adjectius per qualificar el lip dub de Vic per l'independència del 24/10/2010, però recordeu que la cançó és d'Obrint Pas (Un grup valencià).
