Diumenge, 9 d'agost de 2020 - Edició 745
La República

L’anorreament dels drets fonamentals de Catalunya

En aquests  moments  -a principis de  febrer  de 2018- no  existeixen adjectius  en la llengua  catalana (tampoc en la precisa  llengua  de Skaquespeare ni en  la – florida i cartesiana  […]

Josep Maria Loste
Josep Maria Loste 04/02/2018

En aquests  moments  -a principis de  febrer  de 2018- no  existeixen adjectius  en la llengua  catalana (tampoc en la precisa  llengua  de Skaquespeare ni en  la – florida i cartesiana  -, llengua de Molìère) per  definir  la  situació enrevessada, martiritzadora, inju-ta i aclaparadora que  pateix  la gran majoria  del poble  de  Catalunya  de  carn  i  ossos .  Sense  cap  mena de  dubtes, vivim temps molt  durs i  punyents  a “ca  nostra”; i la gent  no n’és  prou  conscient. En l’actualitat es barreja  la  qüestió nacional  catalana (de sempre)  amb la qüestió  social molt degradada.. Lògicament, el  responsable de  tot  plegat  és  la  ideològia  ignominiosa  i dictatorial del  govern  espanyol, el qual  prefereix carregar-se la democràcia abans  de  negociar raciomalment la unitat  de l’Estat espanyol, molt  artificial  i  imposada  per  la  raó  de  la  força .

Actualment  ens  trobem  en  una  situació  molt  crítica –malgrat  que  cada  dia  podem  rebre molts  missatges per  les  xarxes socials en què se’ns comunica que   d’aquí   sis  mesos o un any  tenim la  “independència  express” garantitzada. Tot  això  és  completament  fals (ja  voldria  que fos  veritat). En aquests moments  cal  mencionar, en veu alta,  les  coses  pel  seu  nom. Els presos  polítics i exiliats ( tot i que l’unionisme  polític  i  mediàtic  continua fent  servir  l’expresió maldrestre de “polítics presos”) són presos de guerra, és  a  dir, hostatges  d’un imperi antidemocràtic; la qual  cosa  ha provocat que  tot estigui  bloquejat. El  més  greu  de  tot és  que  aquest  procés  d’impunitat  destructiva  contra  el poble  de  Catalunya  és  pugui  realitzar  amb el  “vistiplau”  d’una  UE i , sobretot  d’una Comissió  Europea, que  més  que  mai, representa  una “falsa  Europa unida”  dels  mercaders  i d’una  imperis  jacobins, molt decadents; que no  tenen  cap  mena  d’estrúpols – i  es  passen la  democràcia  en majúscules per “l’arc  de  triomf” – ( tal  com van  portar  a terme  a  l’any  1936), per  tal de permetre  al  govern i  al  partit més  corrupte  d’Europa de  seguir anihilant  els  drets democràtics, civils i lingüístics  del  poble  de  Catalunya.

Relacionats