I al final la moreneta (invocada per un “laic”) salva Catalunya de la sequera. No, no és el titol de l’última pel.licula de misteris de l’Indiana Jones , és el que més s’aproxima a la realitat de maig de 2008 a catalunya. Darrere d’aquest comentari ironic, arriba el drama subjacent que patim diariament com a país.
Mentre la Catalunya metropolitana ara li agafen pors, instigades per unes campanyes bestials de dramatització ,podem veure darrera de la sequera un esquema de funcionament polític, que es repeteix en molts àmbits que afecten el dia a dia del nostre país . En definitiva doncs que ens afecta a nosaltres com a a persones que hi vivim, el treballem i el patim.
Ningú des de l’arc parlamentari , ni des de suposades organitzacions socials, tertuliants mercenaris , fins i tot experts de pa sucat amb oli, ha fet una critica real constructiva al conjunt de la crisi que lluny de ser puntual va per llarg.
D’entrada diré que parlo d’un problema que, en el poble on visc, va provocar una ruptura social, que per anys que passin quedarà en la memoria, ella i els seus arguments . Així doncs primer error del poder establert.
Al conjunt de pobles viles i ciutats de la Catalunya real i completa, fa vuit anys que hi ha el debat . Puc esmentar que des de Capellades (sobreexplotació d’aqüifer), l’Ebre , l’Horta de València (destrucció d’espais i aquifers de València entre ells l’Albufera), Xuquer Viu (sobre explotacio del riu), Cullera (macro projecte d’urbe que destrossa l’eixida natural del riu i els aqüifers), Sueca (destrucció de la desembocadura del riu a base d’urbanitzacions), la Segarra (manca d’aigua en els pobles), el Ter (sobre explotació del riu), Osona (purins als aquifers), Ses Illes (manca d’aigua per sobre explotació)… Si busqueu a les hemeroteques comarcals veureu com el debat hi ha sigut, que s’han enfrontat arguments i que com aquell qui diu, els exercits dels arguments a comarques, esperen la gran batalla de l’aigua a Barcelona.
Elements que fa ja vuit anys van ser motiu de reflexió i posicionament respecte a l’aigua.
Una aigua que lluny de ser una batalleta, va esdevenir un profund debat i reflexió sobre Catalunya, el model de creixement econòmic, opcions de futur, democràcia, territori, territorialitat , prioritats de sectors econòmics, paper dels partits polítics, dret a decidir… Bé potser alguns pensareu que no es possible, que el debat estrictament de l’aigua ha començat enguany i que no dona per tant. Primera puntualització el debat sobre l’aigua abarca molts aspectes que com d’una deu , no només brolla un litre d’aigua (entorn, recursos …) sinó litres i litres….
Per alguna catalunya ficticia i metropolitana aquest debat s’ha amagat per que de problemes ja en te prous la gent i sel’s hi han de resoldre no fer-los particeps del debat i posterior resolució. Aquest concepte de política, ha fet que ens trobem amb una divisió molt clara d’una menra d’entendre la política. Els que pensem que el problema és aquí, som aquí i aquí decidim o l’altre anem a Madrid a vere que ens diuen.
En aquesta divisió no només és territorial sinò de la gent del poble que enten la politica com un tot i la gent que es dedica a la política i que gestionen des dels partits perque “ells ja saben el que ens convé”, o “ves que hi farem ara s’ha de resoldre com podem”.
Un altre punt és el de model econòmic, que ara ens ha petat a les mans i tothom plora. Fa anys que deiem: a vere som un país mediterrani, s’hi viu molt bé, però alerta els nostres recursos naturals són molt limitats per creixer de manera extensiva (estil EEUU o altres països de la UE), que vol dir que aquí per dir-ho clar, podem tenir un model de xalets i urbanitzacions amb camps de golf? Amb el que plou, no. Ni tenim el territori, ni tenim l’aigua per fer-ho. Aquí podem mantenir una industria com la paperera doncs fins a un punt. Els anys setanta una paperera posem per cas gastava 30000 litres d’aigua cada dues hores, torn de dia només i caps de setmana tancada. Avui gasta 70000 litres cada mitja hora torn america (365 dies l’any 24 hores al dia). Això vol dir que l’augment de productivitat ha anat a parts iguals, augment de desgast de recursos naturals, augment de mà d’obra, millor maquinària. Això ha provocat un a sobre explotació de recursos i ens hem quedat sense aigua a un poble on en naixia aproximadament mig metre cúbic d’aigua només en una de les seves surgències.
Així doncs com a poble, hem de ser conscients que hem arribat al límit de la nostra capacitat, i que potser no som competitius ( hi ha àrees del món amb més aigua i mà d’obra més barata). Això passa el mateix amb la construcció, turisme…
Aquí ja entrariem amb el segon debat a profunditat sobre el nostre futur econòmic com a país (Ehhh i això són mooolts llocs de treball). Com veieu doncs la gent que no sap que el discurs nacional, territorial i social van junts, o són miops o ja els interessa tenir-nos dividits. Per finalitzar podriem posar allò “del que podria haver sigut i mai no ser”. Són els pedaçosque s’haurien d’haver fet, mentre es desenvolupen els temes anteriorment esmentats:
Perquè 200 milions d’euros no s’han destinat a tenir una pagesia (70% del territori) amb un estalvi de reg gota gota soterrat (en vinyes) esparció nocturna (camps de sega) pagat per la Generalitat que estalviaria milions de litres? Alhora faria de facto una pagesia d’última generació, amb capacitat productiva per auto abastir-nos alimentariament ( en cas de crisi de transport que afectara de segur l’alimentació).
Perquè en totes les noves construccions des del 2000 no s’han fet dipòsits de pluja per a usos de segones aigues ?com el labavo (un dels que gasta més aigua). Sobre aquest punt només recordar que barris com Sants i el Poble sec de Barcelona les cases antigues ja tenien dipòsits d’aigua de pluja pels lavabos (es van prohibir i connectar a la xarxa per motius sanitaris i així tothom paga a AGBAR).
Perquè es permeten més capms de golf(us)? Gasten tant com una població de 15000 persones.
Perquè amb diners públics hem de pagar a empreses com AGBAR infraestructures? Que després cobrarà com a empresa i com hem vist, no gestiona correctament.
Perquè paguem 40 euros mínim? Encara que visquis sol i gastis un quart del que has pagat? Així no es fomenta l’estalvi, ni d’aigua ni de diners .
Perquè s’ha permés que el 15% del territori consumeixi el 40% de l’aigua? Aixó no és equilibri territorial.
Aixó són problemes de fa 20 anys i agreujats els últims 8. No em feu pagar els plats trencats acusantme a mí del mabaratament de l’aigua a casa. Jo ara vull dutxar-me quan em doni la gana.
No, no i no és una manca de visió de país en conjunt i diuen que el que costa és arrencar i mantenir-se no pujar o estabellar-se. Un altre dia toca desgranar aspectes econòmics, dret a decidir, cultura, migració, territori, estructures, infraestructures i ja veureu com igual que l’alli oli, amb paciencia i constància lliga tot.
