Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

La “Ley de Costas” des de Brussel·les

La Ley de Costas va ser aprovada el 1988 per iniciativa de José Borrell. En aquella època, la llei s’emmarcava en l’intent de retallar les competències “autonòmiques”, que s’havia iniciat […]

Oriol Junqueras
Oriol Junqueras 21/04/2010

La Ley de Costas va ser aprovada el 1988 per iniciativa de José Borrell. En aquella època, la llei s’emmarcava en l’intent de retallar les competències “autonòmiques”, que s’havia iniciat amb la LOAPA. De fet, tot plegat va servir perquè qui va ser secretari d’Estat d’Hisenda i, posteriorment, ministre d’Obres Públiques, de Transport i de Medi Ambient, lluís espanyolitat llançant les excavadores contra les guinguetes de les platges catalanes, mentre tolerava tota mena d’excessos en les “autonomies” amigues de la resta de la costa mediterrània. De forma similar a com, anteriorment, des de la Secretaria d’Estat d’Hisenda, havia “pentinat” diverses localitats catalanes amb dotzenes d’inspectors fiscals, mentre, en altres llocs, els abusos contra l’erari públic adquirien una categoria gairebé institucionalitzada.

Així, des del 1988 s’ha continuat construint massivament en molts indrets del litoral de l’estat, tal com el mateix Parlament Europeu va condemnar amb claredat en l’anomenat “informe Auken”. Des de l’aprovació d’aquest informe, doncs, les peticions al Parlament Europeu de milers de ciutadans contra l’aplicació de la llei s’han continuat acumulant. Fins al punt que el Comitè de Peticions (del qual sóc membre titular) les ha agrupades en un debat monogràfic en què han participat desenes de peticionaris, enmig d’una atmosfera molt tensa.

Els peticionaris diuen que la llei s’aplica de forma molt arbitrària. Fins a l’extrem que, en molts casos, el Govern espanyol expropia de forma retroactiva construccions que existien abans de l’aprovació de la llei; i, en canvi, aprova projectes urbanístics contraris a la mateixa llei actualment vigent.

A Barcelona s’ha construït l’Hotel Vela amb l’argument que són terrenys del Port de Barcelona. Per contra, a Nules (la Plana Baixa), moltes construccions de principi del segle XX han quedat dins dels límits del domini públic, a causa de la regressió de la mar provocada pel port de Borriana.

El PP insisteix en l’arbitrarietat socialista en l’aplicació de la llei contra els petits propietaris, però la demagògia del PP vol blindar els interessos dels grans constructors i hotelers, tot dinamitant una llei que protegeix el medi.

Malauradament, l’Eurocambra no té potestat legal per intervenir-hi, però podem pressionar perquè el Govern espanyol (amb una imatge cada vegada més afeblida) presenti un pla d’aplicació general de la llei de costes, un informe de l’aplicació i una proposta per resoldre els casos en què s’ha aplicat malament.