- Publicitat -
El president Montilla avui ha anat a TVE Sant Cugat per participar a la versió catalana del programa “Tengo una pregunta para usted”. El President s’ha acostat temorós al plató on l’esperava Milà. Vestit fosc, camisa malva i corbata blava. Neutre, com sol ser ell vestint Cap estridència en el vestit, cap color viu i no ha fet joc amb la corbata. Mans entrellaçades per sota del melic. Fa certs gestos per reforçar els seus missatges claus.
La seva veu, tranquil·la, monòtona. El seu català que en 12 mesos ha millorat qualitativament. Sorprèn que una dona amb un català tant pobre com el seu li pregunti perquè no cal el nivell C de català per ser president de la Generalitat. Clar que la senyora ho argumenta dient que ella és “catalana de naixement”. I això dóna peu a Montilla a respondre una pregunta que segurament s’esperava i duïa ben preparada.
Per cert, Montilla respon totes les preguntes en català fins que li treuen el tema del deute del PSC amb La Caixa… Les preguntes giren al voltant del socialisme català, de les obres del AVE per Barcelona, del centralisme barceloní, del suposat tracte de favor als immigrants… Totes reben una resposta monòtona, sense passió en defensar les coses fetes (o no fetes). No deixa de ser un suplici aguantar a que el programa acabi. Esperant l’anècota. El cafè de Zapatero, el sou de Rajoy o el “me llamo Josep Lluís”. En el primer temps, no arriba. En Ruben li demana a Montilla que si cal seguir amb la investigació del 3%.
El Ruben li demana si cal denunciar les comissions il·legals. I Montilla diu que cal denunciar allò que tingui proves. En Mas es deu estar fregant les mans perquè clar, en Montilla diu implícitament que Maragall ho va deixar anar a la babalà. Portarà cua.
Com portarà cua les declaracions sobre els deutes del PSC. Montilla s’inquieta. El debat es torna a centrar en la llengua. Filla d’immigrants qüestiona perquè les notificacions de l’Administració només estan en català. I el cordobès instrueix dient que el català és la llengua pròpia de Catalunya i està en una situació molt complicada. I Montilla diu que el català encara no està en situació d’igualtat amb el castellà.
I el moment Josep Lluís. “President, vostè confia en l’educació pública?” “Sí” “Llavors perquè algun dels seus fills ha anat a escoles privades i fins i tot estrangeres”… És una opció personal, diu Montilla. I aquí arribem al punt central de la qüestió de la credibilitat política: predicar amb l’exemple.
Des de Sabadell li pregunten per l’informe Pisa i l’estat de l’educació catalana. I és si una cosa té aquest debat són els temes. A part de la llengua, tots socials.
La lliçó d’accountability d’aquest programa, a mesura que avancen les seves edicions, és major. El President ha de respondre sobre els càrrecs de la seva esposa i els seus sous.
Segona pausa per publicitat i segon cop que se senten comentaris de Montilla. No li han ensenyat que en la televisió cal aguantar uns segons als talls? El programa és fa llarg. La faceta més avorrida de la política, però potser també avui veiem el programa que fuig més dels grans temes que estan fets de fum.
Si Montilla fos jove no estaria a favor de botellón. Aposta per buscar altres fórmules alternatives a reunir-se i beure ampolles. El noi de la pregunta mostra un gran do de paraula denunciant l’alcohol car i de mala qualitat dels locals. Si jo hagués de preguntar alguna cosa al president del meu país no seria perquè no em deixen emborratxar els caps de setmana… per gustos colors. Un altre cop des de Sabadell, reformulen la pregunta cap al botellón emmarcada en la visita dels hooligans de Glasgow. Algun dia parlaré del què em sembla a mi que es pixin sobre el monument d’un president del meu país.
Sanitat, educació, immigració, infrastructures, llengua… debat dens, llarg i avorrit però que mostren a un president que, tot i les limitacions, ha millorat en dicció, en oratòria i en to. Però es veuen clarament les seves limitacions amb altres participants d’altres edicions.
En tot cas, un altre cop l’enhorabona per l’oportunitat de veure als nostres dirigents en directe.
La seva veu, tranquil·la, monòtona. El seu català que en 12 mesos ha millorat qualitativament. Sorprèn que una dona amb un català tant pobre com el seu li pregunti perquè no cal el nivell C de català per ser president de la Generalitat. Clar que la senyora ho argumenta dient que ella és “catalana de naixement”. I això dóna peu a Montilla a respondre una pregunta que segurament s’esperava i duïa ben preparada.
Per cert, Montilla respon totes les preguntes en català fins que li treuen el tema del deute del PSC amb La Caixa… Les preguntes giren al voltant del socialisme català, de les obres del AVE per Barcelona, del centralisme barceloní, del suposat tracte de favor als immigrants… Totes reben una resposta monòtona, sense passió en defensar les coses fetes (o no fetes). No deixa de ser un suplici aguantar a que el programa acabi. Esperant l’anècota. El cafè de Zapatero, el sou de Rajoy o el “me llamo Josep Lluís”. En el primer temps, no arriba. En Ruben li demana a Montilla que si cal seguir amb la investigació del 3%.
El Ruben li demana si cal denunciar les comissions il·legals. I Montilla diu que cal denunciar allò que tingui proves. En Mas es deu estar fregant les mans perquè clar, en Montilla diu implícitament que Maragall ho va deixar anar a la babalà. Portarà cua.
Com portarà cua les declaracions sobre els deutes del PSC. Montilla s’inquieta. El debat es torna a centrar en la llengua. Filla d’immigrants qüestiona perquè les notificacions de l’Administració només estan en català. I el cordobès instrueix dient que el català és la llengua pròpia de Catalunya i està en una situació molt complicada. I Montilla diu que el català encara no està en situació d’igualtat amb el castellà.
I el moment Josep Lluís. “President, vostè confia en l’educació pública?” “Sí” “Llavors perquè algun dels seus fills ha anat a escoles privades i fins i tot estrangeres”… És una opció personal, diu Montilla. I aquí arribem al punt central de la qüestió de la credibilitat política: predicar amb l’exemple.
Des de Sabadell li pregunten per l’informe Pisa i l’estat de l’educació catalana. I és si una cosa té aquest debat són els temes. A part de la llengua, tots socials.
La lliçó d’accountability d’aquest programa, a mesura que avancen les seves edicions, és major. El President ha de respondre sobre els càrrecs de la seva esposa i els seus sous.
Segona pausa per publicitat i segon cop que se senten comentaris de Montilla. No li han ensenyat que en la televisió cal aguantar uns segons als talls? El programa és fa llarg. La faceta més avorrida de la política, però potser també avui veiem el programa que fuig més dels grans temes que estan fets de fum.
Si Montilla fos jove no estaria a favor de botellón. Aposta per buscar altres fórmules alternatives a reunir-se i beure ampolles. El noi de la pregunta mostra un gran do de paraula denunciant l’alcohol car i de mala qualitat dels locals. Si jo hagués de preguntar alguna cosa al president del meu país no seria perquè no em deixen emborratxar els caps de setmana… per gustos colors. Un altre cop des de Sabadell, reformulen la pregunta cap al botellón emmarcada en la visita dels hooligans de Glasgow. Algun dia parlaré del què em sembla a mi que es pixin sobre el monument d’un president del meu país.
Sanitat, educació, immigració, infrastructures, llengua… debat dens, llarg i avorrit però que mostren a un president que, tot i les limitacions, ha millorat en dicció, en oratòria i en to. Però es veuen clarament les seves limitacions amb altres participants d’altres edicions.
En tot cas, un altre cop l’enhorabona per l’oportunitat de veure als nostres dirigents en directe.
Publicitat
