El català ocupa el lloc novè de les 23 llengües oficials, i malgrat això avui no és llengua oficial a la Unió Europea. Darrerament ha saltat la polèmica de la convocatòria d’un concurs de traduccions per a nois i noies de 17 anys dels estats membres. La llengua catalana hi ha estat exclosa, com podrem veure al web http://europa.eu/languages/es/document/96.
Són diverses les preocupacions que com a ciutadans i ciutadanes tenim, com per exemple l’acompliment dels acords actualment existents perquè la Comissió Europea creï una oficina de traducció per respondre les peticions dels ciutadans -això sí, pagant l’estat espanyol, a diferència de les llengües oficials en què paga la UE-, o la preocupació de fons sobre l’oficialitat del català a Europa, que té conseqüències clares en la nostra vida quotidiana.
Són temes importants perquè afecten la dimensió internacional de la nostra llengua. És evident que, donat que la Unió Europea és una unió d’Estats, cal cercar la causa de tot això en el tractament discriminatori de l’estat espanyol en no admetre el català com a llengua oficial de l’estat, situació absolutament excepcional en democràcies en llengües comparables a la nostra. I aquí s’obre una doble via: d’una banda, la pressió directa a l’estat com a causant de la situació de greuge, però també l’ús de les institucions europees com a manera per pressionar l’estat espanyol. Hem de considerar també el desconeixement real que en molts estaments i integrants de la Unió Europea hi ha respecte la nostra llengua. Cal treballar-ho, subtilment, però de manera ferma i efectiva. És una qüestió de drets humans.
Marti Gasull
Plataforma per la Llengua
