Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

Esquerra nacionalista independentista

            Darrerament he despertat més expectatives que les que haurien de ser normals. M’han demanat si voldria escriure dos articles, un d’ells sobre l’economia grega i que va satisfer la […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 13/05/2010

            Darrerament he despertat més expectatives que les que haurien de ser normals. M’han demanat si voldria escriure dos articles, un d’ells sobre l’economia grega i que va satisfer la persona que me l’havia demanat, i aquest que estau llegint sobre la possible unió de diferents partits polítics nacionals no estatals, que si es presenten separats tenen mala peça al teler. Segurament desitgen que expliqui la meva opinió, que repetesc, no crec que tengui massa importància. Per tant, ara em despullaré públicament, i diré que sense esser exhaustiu puc dir que quan escric un article, a vegades pens en els possibles lectors, altres vegades escric sobre un tema determinat perquè ho necessit jo per alliberar-me d’alguna tensió i la resta, perquè hi ha persones que pensen que puc posar un poc de llum, allà on n’hi falta. Agraesc la confiança dipositada, però no n’hi ha per tant.

            Començaré parlant de partits polítics. En primer lloc he de dir que no pertany a cap, que sempre he tengut llibertat per escollir quin partit havia de votar i que no estic gens d’acord en el funcionament intern d’aquests; segurament aquesta ha estat una de les causes per les quals no m’he afiliat a cap. Per exemple, no entenc que persones llestes, honestes, i treballadores, amb estudis o sense, hagin d’acceptar el que s’anomena disciplina de partit. No he acceptat mai aquesta disciplina i això que som bastant disciplinat. Podria pertànyer a un partit polític, amb el qual hi tengués un 70 o 80% de coincidències amb les idees, pensaments i programa, però sempre voldria votar tenint en compte la meva consciència. No entenc les votacions als diferents parlaments, on totes les persones que pertanyen al mateix partit voten segons les ordres de les altes instàncies, com si es tractàs d’un ramat d’ovelles. Per tant, això és important per entendre finalment la meva opinió.

            Una altra qüestió és que no estic d’acord que en les eleccions es votin llistes tancades. Voldria que es poguessin votar persones amb llistes obertes. Totes aquestes qüestions fan que posi en dubte el sistema democràtic que hem d’haver d’aguantar i que la democràcia només consisteixi a votar una o unes quantes vegades cada quatre anys. Tampoc no entenc que ens diguin que no podem autodeterminar-nos perquè ens vàrem autodeterminar votant la Constitució. Com poden dir aquestes coses i quedar-se tan feliços com si haguessin fet un ou de dos vermells? Si totes les persones que tenen entre 0 i 50 anys, és a dir, més de la meitat de la població no l’ha votada a aquesta Constitució. Com és possible que els mateixos que diuen que mirem el futur i que no vulguem saber res del passat ni remoure res que tengui a veure amb la memòria històrica ens defensin després la Constitució votada a mitjan segona meitat del segle passat? Molt menys entenc que els partits facin concessions, propostes o pretenguin infringir les lleis, per tal d’aglapir unes grapades de vots. No entenc les estratègies ni les mentides que es van dient per augmentar la parròquia. No comprenc que hi hagi partits totalment untats per la corrupció i que mantenguin intactes els seus votants. No entenc aquests votants que són la majoria dels mortals.

            Fetes totes aquestes explicacions i sabent que el pastís electoral se’l reparteixen dos partits estatals, no entenc com els partits nacionals es presenten dividits i separats a les eleccions, ni tampoc no entenc les bregues internes que poden dur a dividir partits, la divisió dels quals els pot impossibilitar la consecució dels seus objectius. Per tant, crec que aquests partits nacionals, que creuen en la nostra nació, han de cercar la manera d’anar junts a les eleccions per obtenir més vots i més representants i aspirar a convertir-se en estatals per haver aconseguit un estat propi, que no ens dugui a la fallida com ens ha duit l’Estat espanyol. Per tant, ha de ser un partit d’esquerres, no com la de Zapatero, que s’ha carregat l’estat del benestar, un partit que vulgui aconseguir la major justícia i igualtat possible, compensant les desigualtats amb polítiques socials; ha de ser nacionalista, que sàpiga defensar la nostra nació, la catalana, i ha de ser independentista, amb l’objectiu de formar un estat propi. Aquest seria o ha de ser el partit o conjunt de partits que es pugui votar a unes properes eleccions a les Illes Balears.