Dimecres, 5 d'octubre de 2022 - Edició 1532
La República

Ens hem de posar pedres a la pròpia sabata?

“I el dia després del referèndum, què?”. És la segona pregunta més freqüent entre els catalans, per darrere del “Però voleu dir que ens deixaran votar?”. El pla de Mas […]

El Dietari del Procés 25/06/2014

“I el dia després del referèndum, què?”. És la segona pregunta més freqüent entre els catalans, per darrere del “Però voleu dir que ens deixaran votar?”. El pla de Mas és decidir entre les diverses forces parlamentàries quins han de ser els següents passos una vegada hagi passat el 9N. Per la seva banda, però, CiU per boca Jordi Turull va obrir el meló dels percentatges la setmana passada dient que el camí cap a la independència es podria engegar amb pel cap baix un 55% de vots pel Sí-Sí i un 50% de participació.

Junqueras ja ha repost que no entendria no executar el procés cap a la plena sobirania amb un 50%+1 de sufragis favorables o més. Sánchez Camacho no ha trigat a titllar el líder republicà de precipitat i d'obsessionat per la independència, a més d'assegurar que això provocaria divisió -una divisió que Rajoy no provoca quan nega el dret a l'autodeterminació, ja que la pràctica totalitat de Catalunya vol anar a les urnes. així que el president d'Espanya crea cohesió. En qualsevol cas, si el 9N acaba sent una jornada electoral, els votants bé hauran de saber què passarà el dia següent.

Si Artur Mas ja hagués aclarit com obrarà el 10 de novembre des del primer dia hauria errat, ja que des de Madrid tindrien més arguments per dir que la negociació amb l'Estat és un frau i una mentida dels catalans. En un país normal les dues parts haurien acordat la consulta i el dia següent, com ara a Escòcia, on per cert la meitat dels vots més un ja portarà el projecte de Salmond a l'èxit. Com que formalment la fase de converses amb l'Estat encara és vigent, el líder convergent encara manté el silenci. Ara bé, una vegada Espanya impugni tot el que surti de Catalunya aquest setembre i el bloc sobiranista hagi de caminar amb la pròpia legalitat, serà el moment. La negociació haurà acabat i només s'hauria de trucar a la Moncloa després del Sí-Sí. Per tant, quan Catalunya publiqui el decret de convocatòria de la consulta ja estarà en disposició de posar les seves regles -i de dir amb quin percentatge la independència guanya.

Els països que conformen les Nacions Unides són lliures de posar exigències abans de reconèixer el nou estat, per això són sobirans. Ara bé, no s'entendria que amb un 53% de suports el govern català es quedés immòbil. El llindar de la participació sí que són figues d'un altre paner -s'hauria d'haver validat l'Estatut de 2006 quan només un 49,4% del cens va anar als col·legis electorals?-, encara que s'ha d'anar amb compte. El referèndum escocès de 1979 per crear un parlament a Edimburg exigia no un 50%+1 de vots, sinó un 40% del cens total favorable. Així doncs, la majoria de sís (51,6%) combinat amb una participació del 63% va frustrar el projecte per aquesta regla del 40% i Escòcia es va haver d'esperar 20 anys més a fer una altra consulta, que seria la definitiva per assolir una assemblea nacional.

El primer ministre montenegrí ho va deixar clar el maig de 2006, dies abans del referèndum d'autodeterminació: “Si el sí supera el 50% declararé la independència”, encara que la UE pel reconeixement havia marcat el llindar del 55% -amb una participació mínima de la meitat dels votants-. Al final un 55,5% de paperetes afirmatives va assegurar el procés. S'ha de posar pedres a la sabata la pròpia Catalunya?

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014