El primer cop que vaig sentir la paraula “rauxa” va ser en un vídeo electoral de Solidaritat Catalana per la Independència, llavors no coneixia el seu significat, però després de veure el vídeo unes quantes vegades, de fer algunes consultes per Internet i de parlar amb alguns companys de militància ho vaig entendre de seguida.
Més que la rauxa, el que més hem sentit en les nostres vides és el seny; les nostres mares, per exemple, ens han inculcat el seny des de ben petits: seny, seny i seny, a l’hora d’estudiar, a l’hora de triar les amistats, a l’hora d’elegir les nostres professions, seny en tots els aspectes de les nostres vides …
Diuen que el seny és una de les virtuts dels catalans, i ho diuen sobretot els enemics de la nació catalana, els quals apel.len al seny cada cop que els catalans volem fer un pas endavant, aprofitant d’aquesta manera el “seny català” en benefici exclusiu dels seus interessos.
Un exemple d’aquesta apel.lació al seny, ha estat la recent campanya publicitària de la Generalitat per col.locar 2.500 milions d’euros en bons per al mercat minorista, “inverteix en seny, inverteix en el que som”, deia el lema de la campanya.
En nom del seny la societat ha perdut persones que tenien talent per ser bons músics, actors, artistes, … i que han acabat exercint altres professions, probablement d’una forma discreta, i convertint les seves vocacions en simples aficions.
En nom del seny Catalunya s’ha convertit en el que és ara, una regió pobra d’Espanya, ocupant la dotzena posició en riquesa, després de Ceuta i Melilla. El seny ens ha fet solidaris, i com a recompensa patim un espoli fiscal de 22.000 milions d’euros cada any, i mentrestant hem de col.locar 2.500 milions d’euros, en bons, per eixugar el deute de la Generalitat. El seny ens ha fet modificar un estatut d’autonomia per a que fos aprovat per les corts espanyoles, i a canvi hem obtingut una sentència demolidora del Tribunal Constitucional, que no ha fet més que obrir la caixa dels trons. El seny ens ha fet votar majoritàriament una promesa de concert econòmic, inviable sense modificar la constitució, per intentar, un cop més, en el nom del seny, trobar un encaix impossible entre Catalunya i Espanya. Podríem seguir i seguir, que d’exemples del seny en trobaríem molts en la nostra història.
El seny ens ha tornat dòcils, obedients, conformistes. Ens ha tornat covards.
Els projectes importants són incompatibles amb el seny, per assolir-los cal una dosi important de rauxa i deixar de banda el seny una temporada, això si, tal com deia el vídeo de Solidaritat Catalana per la Independència, cal una rauxa intel•ligent.
Segurament el seny ha estat necessari durant la transició i en els anys posteriors, però la transició no hauria estat possible sense la rauxa d’aquells que van lluitar contra el franquisme, des de la clandestinitat, tot i saber que podien ser empresonats. La rauxa és el que permet canviar les coses, mentre que el seny les estabilitza en el temps. No podem dir sempre “ara no toca”, si ho fem no avancem.
La nostra plenitud nacional, la nostra independència, la nostra llibertat, només l’aconseguirem quan a la balança hi posem una mica més de rauxa i no tant de seny, i amb aquesta barreja, de més rauxa i menys seny, aconseguirem engrescar a la societat per a que doni el pas cap a la independència.
Estic convençut que el procés ja ha començat, que la societat ja ho vol, però encara cal que donin el pas definitiu, i el que és més important és que ja hem trobat els líders que ens hi portaran.
Rauxa!!!
