EMPOBRIR LA LLENGUA

Vagi per endavant, que no soc pas llicenciat ni en literatura ni en filologia, però vés per on, m’interessa la meva llengua i em preocupa la seva mala utilització i el seu arraconament, malgrat que es pugui donar el cas de no ser pas gaire visible, si més no a primera vista.
Com que tracto amb gent d’edats molt diverses, me’n adono de certs vicis, bé, la paraula vici no ho definiria prou bé, potser seria més adient anomenar-ho hàbits. He copsat en la franja més jove, dels trenta en avall, que tendeixen a estandarditzar molt les seves expressions i construccions, principalment, en català i castellà, arraconant expressions i frases fetes que els hi son pròpies, dels trenta en amunt no passa tant, però déu ni do, només deixa de ser tant freqüent, en la franja dels cinquanta-cinc en amunt. En quant a les construccions errònies, això passa malauradament en totes les edats i és vàlid, tant pel català com pel castellà i fins i tot pel francès, però em centraré únicament en el català.
Referint-me a la franja més jove, aquells que sortosament han pogut estudiar en la nostra llengua, segurament l’hàbit que han adquirit de mal us de l’idioma, no deu pas ser degut a un sol factor, sinó que els motius deuen ser força variats. Se me n’acudeixen uns quants, com a possibles causants del desgavell.
En primer lloc, voldria parlar de la manera com s’ensenyen els idiomes, a les nostres escoles i això no és pas culpa dels mestres, sinó del sistema, que té sempre la tendència de començar la casa per la teulada, s’obsessiona en la gramàtica i se’n oblida de la conversa, que és com s’aprenen les llengües amb normalitat.
Un altre factor pot ser la manca d’hàbit per la lectura, això no m’ho invento pas jo, son dades a l’abast de tothom. Un altre factor determinant, son les pel·lícules, principalment les doblades, que mostren generalment un llenguatge molt pobre i incorrecte moltes vegades, les de versió original catalana, normalment tenen un nivell més alt, però tal vegada no suficient. La publicitat, ja és un cas apart i desastrós, malauradament s’assimila inconscientment.
Un capítol a part, em mereixen les transmissions esportives, pricipalment motor i futbol, en les que el nivell és molt i molt pobre, tant amb expressions incorrectes, d’altres de manllevades directament del castellà… No és pas que els hi tingui mania, però això a la televisió de Catalunya em treu de polleguera, per sort, no són pas tots que parlen malament, els que ho fan bé, bé prou que ho saben i estic segur, que els que jo conec i em coneixen, que precisament son dels que ho fan bé, se’n hauran adonat que la crítica no va pas per ells.
Em sap molt de greu que expressions, com treure de polleguera, n’hi ha per llogar-hi cadires, és un déu ni do de pagès, estava pesant figues… Vagin quedant en l’oblit, cada cop és més freqüent i sistemàtic, l’ús d’alguna cosa per quelcom, quan haurien de ser expressions complementàries, em dol també l’arraconament d’altres expressions molt nostrades, que tenen uns matisos molt especials, com per exemple cobejat, que no és exactament el mateix que esperat… En fi, em podria estendre molt més, però crec que ho deixaré aquí, perquè ja ho he fet prou llarg i per avui ja n’hi haurà prou.
 
Manel Mayor                                                                  25 de setembre de 2014