Quan Barack Obama va accedir a la presidència la comunitat nativa americana el va acollir amb esperança. Com en molts altres casos, però, el “Yes we can” s'ha transformat en “No I can't”. Obama, havia estat adoptat per la tribu crow dos anys abans de ser president. Va ser batejat com “Àguila Negra”. Ja en el càrrec va convocar la més gran trobada de caps tribals de la història el 5 de novembre de 2009 i es va comprometre a defensar la sobirania de les nacions indígenes.
Autònoms però “dependents”
EUA reconeix 564 grups tribals que sumen més de 4.100.000 persones i gestionen 225.000 km2 amb notable autonomia. Malgrat això Barack Obama no ha millorat les seves condicions de vida i acabarà el seu mandat amb el major conflicte indi des de les revoltes de l'American Indian Movement (AIM) dels anys setanta. En aquell cas inclusivament va haver morts. Ara hi ha desenes de ferits. De moment.
La victòria de Keystone XL
L'origen del conflicte és l'interès de Washington a portar el petroli canadenc a les refineries de Texas i Illinois. Primer es va provar amb l'oleoducte Keystone XL iniciat en 2010 i la quarta fase va ser vetada per mandat presidencial del mateix Obama. Ho va fer després d'una enorme campanya d'indis, ecologistes, cowboys i personalitats. Entre elles l'actriu Daryl Hannah que va arribar a ser detinguda. Les marxes de desenes de milers de persones, algunes amb 400 detinguts, van aconseguir aturar la projecte i el seu veto va ser una victòria del moviment indi dels EUA aliat al ecologista. Tot i això l'empresa implicada, TransCanada, va iniciar una demanda judicial per danys que pot ser multimilionària.
Tornar a començar
Keystone creuava Dakota del Nord i mentre era vetada, un altre oleoducte avançava per les dues Dakotas. Aquest territori és l'ancestral dels dakota, lakota i nakota, les tres branques que componen la nació sioux. Amb sorprenent rapidesa, la Dakota Access Pipeline (DAPL) ha avançat sobre territori indígena i preveu començar a bombejar 450.000 barrils per dia al gener de 2017. Les protestes centrades en Keystone van permetre a aquesta variant consolidar-se … fins a maig de 2016.
Un grup de tretze lakota van instal·lar un tipi enfront de les obres i van denunciar que “EUA està construït sobre terres manllevades”. Joves i ancians es van anar afegint a la protesta fins a crear un campament estable anomenat Sacred Stone Camp. Sota la bandera ReZpect our Water, la tribu sioux de la reserva de Standing Rock va iniciar marxes, peticions i una demanda per evitar el pas de la infraestructura al costat de les seves terres. L'argument sioux és clar, la DAPL contamina l'aigua en les poques terres que el govern de EEU ha deixat en mans dels seus propietaris originals.
El 12 d'agost més de 250 persones es van enfrontar a la policia que custodiava les obres. Hi va haver 18 detinguts entre ells el cap tribal. Tres dies més tard els agents van retirar el bloqueig a les obres donant per acabada la protesta. Es va encendre la flama. L'efecte crida va congregar membres d'altres nacions índies i es va alçar un segon campament, Red Warrior, on actualment hi viuen centenars de persones i compta amb escola pròpia. Es tracta de petites ciutats d'activistes que han arribat a ser atacats amb gossos per agents de seguretat de l'empresa.
La situació és molt tensa. Les obres continuen i la resistència també. El govern es nega a negociar: l'oleoducte es farà sí o sí. En aquest escenari 141 persones, la majoria sioux o altres indígenes, van ser detinguts el 27 d'octubre en una batalla campal enfront de les obres. Les imatges dels sioux a cavall tractant de passar la barrera policial i frenar les obres estan fent la volta pels EUA i deixant en evidència una administració demòcrata que va prometre defensar els drets tribals. La bandera de la protesta, protegir l'aigua de la contaminació, atreu adeptes de tot origen davant d'una obra clarament agressiva contra el medi ambient.
Jordi Vàzquez
@JordiVazquez
[soliloquy id=”226296″]
