Els orígens del voluntariat lingüístic els trobem deu anys enrere en una iniciativa d’un grup d’estudiants de la UAB, com a resposta a l’arribada dels primers alumnes de programes europeus d’intercanvis universitaris. El projecte va tenir molt bona acceptació entre la comunitat universitària i es va anar estenent a d’altres universitats del domini lingüístic, com la Universitat de València i la Jaume I, que ràpidament van copçar la idea que els mateixos alumnes fessin d’acollidors i de guies dels alumnes estrangers que arribaven a les nostres universitats. En definitiva no es tractava només de fer una acollida lingüística en la llengua del país, sinó que es potenciava, al mateix temps, la convivència al centre entre l’alumnat del país i l’alumnat d’origen estranger, aprofitant un enriquiment mutu i trencant d’aquesta manera amb molts tòpics i arquetips, per ambdues bandes.
La iniciativa de les universitats catalanes ha anat prenent cos amb el programa Voluntaris per la Llengua, impulsat per la Generalitat de Catalunya, a través dels consorcis i nombroses entitats compromeses amb la llengua i el país, que s’ha configurat com una de les principals vies per fomentar l’acollida lingüística.
En els darrers anys, el panorama social al Principat ha variat substancialment amb l’arribada del que popularment anomenem la nova immigració. Des del punt de vista de la cohesió social, és fonamental afavorir la convivència en una societat multicultural que en aquests moments es perfila com a moderna i oberta. En aquest sentit, no només cal projectar, ensenyar, exhibir la nostra llengua, sinó també saber entendre i escoltar altres veus que tenen molt a dir en el nostre enriquiment com a país. La integració és un concepte molt ampli, que depèn sempre de molts agents. Però en definitiva els catalans i catalanes, cadascú de nosaltres, tenim una responsabilitat cabdal en la configuració de la nostra societat del futur, si ens parem a pensar en com pot ser aquesta: esquerdada, amb ciutadans de primera i de segona, o cohesionada i tots a una. La cohesió social és el repte de tota societat civilitzada, per tant siguem civilitzats i fem ús de la nostra responsabilitat, perquè tenim molt per ensenyar, però també molt a aprendre.
Sònia Llinàs
Plataforma per la Llengua
www.plataforma-llengua.cat
