Ahir diumenge es complien tot just cinc anys del darrer pacte fiscal català. Avui dilluns resta un mes just pel referèndum d’Escòcia. Passat i futur conflueixen en unes dates irrellevants del calendari el dia que s’han actualitzat dades de les inscripcions a la Via Catalana. A data d’avui dilluns, ja hi ha més de 150.000 persones inscrites. Els nervis afloren per la “poca” quantitat de gent inscrita, però el cert és que a ningú se li escapa que enguany els inscrits a la Via Catalana només seran la punta de l’iceberg de la quantitat de gent que assistirà a la Diada d’aquí a poc més de tres setmanes.
On érem fa cinc anys? El darrer pacte fiscal català ocupava totes les portades dels diaris. ERC feia la darrera claudicació i experimentava per primer i darrer cop què se sentia practicant la incòmode política de peix al cove pujoliana: “3.855 milions d’€ i una posició del 105,6% del rànquing”, asseguraven. Aquest era el benefici que obtindríem del pacte i que ens permetria deixar enrere el crònic dèficit fiscal. Però cinc anys després estem pitjor que abans. Catalunya tindria gairebé cada any superàvit si fos un Estat independent. Quan el poble ho ha començat a entendre, després d’evidenciar-se que estem lligats a unes cadenes en publicar-se la sentència del TC i després el fracàs d’un nou intent de pacte fiscal convergent el 2012, el procés ha entrat en fase d’ebullició.
Mentrestant, a molts quilòmetres de distància cap al nord oest, els escocesos inicien el darrer mes de campanya pel “Yes” al referèndum d’independència, amb una crida a l’esforç final a tots els voluntaris que des de fa mesos hi col·laboren. Les enquestes no els han estat mai favorables, i segueixen restant lluny d’apropar-se als partidaris del “No”. Veient això, a Escòcia comencen a encomanar-se finalment a l’èpica nacional, de moment sense recórrer a Braveheart, però sí al biaix electoral mentre des de Catalunya s’envia tota la força possible, coneixedors que una victòria del Sí a Escòcia sentaria un precedent i obligaria la UE a moure’s. Diuen els partidaris de la independència escocesa que en aquell país tradicionalment els resultats de les eleccions s’han esbiaixat en excés dels pronòstics de les enquestes. Les enquestes no donaven a Alex Salmond una majoria absoluta en els darrers comicis en cap dels casos i finalment es va produir el miracle.
Al Regne Unit sembla que no tenen forns per cuinar enquestes tal i com els coneixem aquí, i això és tota una autopista per a l’esperança pels partidaris del “Sí”. El 28 d’agost hi haurà un nou debat televisat entre Yes Scotland i Better Together, i la pugna se centrarà en conquerir els cors de l’important bossa dels indecisos. Si els independentistes aconsegueixen convèncer la majoria d’aquestes, i entre un 2% i un 3% d’adeptes més dels que ara tenen, es podria tornar a produir el biaix miraculós el proper 18 de setembre que tots nosaltres també esperem.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
