Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

D’amos i d’esclaus, tornem-hi, torna-hi

            Tornaré a tractar el tema de l’article passat, per aclarir-lo un poquet si és possible. Agraesc els comentaris laudatoris, però comentaré els crítics, els quals em sembla molt bé […]

Joan Lladonet
Joan Lladonet 19/07/2010

            Tornaré a tractar el tema de l’article passat, per aclarir-lo un poquet si és possible. Agraesc els comentaris laudatoris, però comentaré els crítics, els quals em sembla molt bé que existeixin, sempre que demostrin educació. Començaré parlant del que ha escrit en Fernando de Sant Pere de Vilamajor. Com que no ha acabat d’explicar el que volia dir, i jo no som més intel•ligent ni endeví, el que faré serà explicar el que jo intentava comunicar. Ell escriu: “Només llegir que els àrabs i els jueus van ser expulsats per l’estat espanyol, he deixat de llegir l’article.” I després em compara a un periodista que va parlar d’un virus, en lloc de fer-ho d’un bacteri. Insinua que jo he comès un error d’aquesta envergadura, però no diu quin és l’error, per tant insistesc que les idees principals eren les que parlaven d’amos i esclaus, i el fet de parlar de l’expulsió dels àrabs i els jueus era una qüestió secundària, a la qual no li vaig donar massa importància.

            Com que no som historiador, aquests fets els vaig estudiar devers els anys 50 del segle passat, i em referesc a la Reconquista, que es va acabar quan els àrabs varen perdre Granada, que era un territori major que l’actual. No va ser una expulsió sinó que va ser una derrota, pot ser no havia de dir Estat espanyol i havia de dir Castella o Castella i Aragó, però no li vaig donar importància, sinó que em vaig limitar a explicar que els que varen aconseguir acabar la Reconquista actuaven com a amos. També es pot considerar que els àrabs quan lluitaven també es varen comportar com a amos i això no ho vaig dir. Només els àrabs que es varen quedar a viure a terres castellanes o catalanoaragoneses i es varen desentendre de la seva cultura haurien actuat com a esclaus. Ja que el fet que més endavant s’expulssassin els moriscs vol dir que els amos cristians temien els que es comportaven com a amos àrabs.
           
            També em vaig referir a l’expulsió dels jueus, que encara que hi intervingués la Santa Inquisició, era una qüestió estatal, i actuaven com a amos i si se’ls expulsava era perquè els jueus també actuaven de la mateixa manera. A Amèrica del Sud, a Bolívia, durant moltíssims d’anys i encara ara hi ha indígenes que actuen com a esclaus, però el fet que hi hagi un moviment que condueixi els indígenes al poder com és el cas d’Evo Morales, indica que estan deixant de ser-ho. S’han declarat cooficials les llengües dels indígenes en els seus territoris i qualsevol dia els trobarem pel Principat demanant com es normalitza una llengua. Bé, això és el que volia dir i no entenc on és l’equivocació que ha fet que sembli que confongui virus amb bacteris. Esper, Fernando, que m’ho expliquis.

            A Jarripote d’Abrera li vull dir que en cap moment he classificat a l’article els tertulians de Catalunya Ràdio en bons i dolents, només he dit, que segons la meva tesi, n’hi havia uns que patien la síndrome de l’esclau i d’altres, no. En cap moment he manifestat que patir aquesta síndrome produeixi infelicitat, perquè molta gent, conscient del problema no vol abandonar-lo, li agrada continuar com es troba, molts esclaus no volien deixar de ser-ho. Esser lliures se’ls plantejava com una desgràcia. Seria un cas semblant al dels fills que viuen còmodament a casa seva fins passats els trenta anys, encara que hagin d’acatar una sèrie de normes, però que es troben insegurs a haver d’enfrontar-se en un món hostil i amb dificultats. Jarripote, respect totalment l’opinió dels tertulians, només m’he referit al fet que m’estranya que trobant-nos en la més important ràdio nacional dels PPCC, no veig massa normal que es posi en dubte el concepte de nació catalana, perquè la Constitució dels amos i senyors ho diu, res més. Insinues que som un nacionalista radical, t’he dir que t’equivoques de cap a peus. Som una persona mallorquina, que coneixent una mica la meva història, una mica més que no insinua en Fernando, em sent català i no em sent espanyol, encara que el meu DNI ho indiqui, però des de la normalitat, no des de la radicalitat. Deman des de la meva condició de ciutadà que se’ns atorgui com a poble el dret d’autodeterminació, i acceptaré el que vulgui la majoria de ciutadans d’aquest poble, actuïn com a amos o com a esclaus. Així que no ens vàrem entendre massa, esper que ara ens hàgim entès millor.