PP i PSC: la celebració de les consultes són il·legals. En aquest punt hem de fer una important reflexió; una cosa és el respecte a la legalitat vigent, i l’altra és la independència. La barreja de les dues coses és sinònim de demagògica, o de falta de serietat o be de les dues coses. M’explico: tant les lleis estatals com les autonòmiques autoritzen la celebració de consultes (per tant, dir que són il·legals no té sentit) i la sentència judicial no prohibeix en cap cas la celebració de la consulta, de manera que no pot ser il·legal. El fet que algú pregunti “legalment” sobre la independència, no significa que tot i haver-se fet de manera legal, passi a ser il·legal.
El segon punt i més defensat a Catalunya (PSOE i ICV), en veure que el primer no “col·lava” ha estat el de restar importància a la consulta al·legant que no és jurídicament vinculant. I aquí és on jo vull fer-me ressò de l’exposat al principi: però aquests no eren els que proporcionaven la participació ciutadana per fer més oberta i comprensible la política als ciutadans? Que potser resulta que si jo participo en una manifestació per exigir al govern la promoció de les energies renovables (que no hi tinc res en contra, que quedi clar!) és “el que els ciutadans ens demanen i nosaltres com a polítics hi hem de respondre”, mentre que si és sobre temes que no entren en l’agenda política d’aquests partits resulta que no és vinculant i no té sentit incidir-hi més? Això demostra molt poc interès en els temes que preocupen als ciutadans.
Veient que això, doncs la veritat, no s’ho creu ningú i que se’ls hi veu el llautó, sorgeix una última bateria d’arguments a l’estil que serveix per a tots (PP, PSC i ICV; a la gent el que li preocupa és la crisis (aleshores expliqui’m, siusplau, perquè més de 160 municipis faran una consulta) o be que “s’ha de defensar l’Estatut”, que ho trobo perfecte, però digui’m quin: el que va aprovar el Parlament, el que van pactar Mas i Zapatero, el que van aprovar les Corts, el que va quedar configurat després de la negociació del finançament o el que sortirà del TC, perquè excepte el primer, de cap se n’hi pot dir “Estatut”.
Així i tot, cap d’aquests arguments ha aconseguit enganyar a ningú, i les consultes es triaran endavant, perquè si un polític no fa, ja ho faran els ciutadans, demostrant així que, en contra del que és pugui pensar, no menyspreem la política, sinó que ens la fem nostra, ja que de moment al Parlament no hi ha ningú que ens pugui representar (recordeu que la ILP sobre la independència va ser rebutjada per TOTS els partits polítics)
