Una ponència interessant que ens deixa, però, alguns dubtes o llacunes. Perquè aquests representants polítics són una minoria dins dels dirigents polítics a Catalunya i a Espanya. Són una proporció molt petita de dirigents que creuen en el mitjà com a eina de comunicació que permeti acostar les seves postures als ciutadans i ciutadanes.
I fins que això no sigui l’anècdota, fins que trobades com aquesta no deixin de ser noticia; significarà que els nostres polítics aniran darrere de la societat.
Temps per l’esperança? Sempre! Però cal ser realistes per la naturalesa del mitjà, per les dinàmiques de comunicació que s’hi estableixen (convençuts parlen a convençuts) i l’autoritat de la democràcia de partits i no de ciutadans. Hi ha molt camí per recórrer, però sempre s’agraeix parlar-ho directament amb els nostres polítics.
