Carta al Sr. Junkers (farà res?)

Benvolgut (o no) señor Junkers,
Vosté és una de les poques persones escollides directament pels ciutadans de la Unió Europea. Aquesta Unió, que no se sap si és un club d’estats, una associació d’interessos purament econòmics i no simplement empresarials sinó també bancaris i especulatius,  té moltes potes (comissió, parlament, consell, etc) plena de funcionaris amb poder però amb un control difús i allunyat sovint de la ciutadania. Molts cops l’elecció és massa indirecta i feta obviant la part més important de la essència democrática. Però vosté té l’honor – i també la responsabilitat que implica- d’haver estat escollit pels ciutadans en votar al Parlament.
Sé que, malgrat ho defugi tant com pot, està assabentat de que hi ha un indret on habiten set milions i mig de ciutadans europeus i que demana majoritàriament i de forma pacífica poder votar si vol pertànyer a un estat o si vol fer cami en solitari.
Sé que vosté deu rebre pressions per a posicionar-se i moltes –moltíssimes- per a fer-ho en contra d’aquests ciutadans – les enquestes parlen que un 80% d’aquests 7,5 milions de ciutadans- i a favor dels arguments d’un estat que vol ignorar la democracia que representen unes urnes.
Sé també que, com a europeu, duu la democràcia en el seu ADN i que no és només una postura.
Europa, aquesta Europa creada a base de democràcia després dels desastres que dues grans guerres, i que havia creat esperances als ciutadans que la composen, no pot badar perquè fer-ho, donant l’esquena als ciutadans, pot significar la seva mort com a projecte col·lectiu.
Segurament vosté va patir quan Escòcia va votar en un referéndum la seva pertanyença al Regne Unit i possiblement es va sentir aliviat quan el No es va imposar malgrat ho fes per un estret marge. Però poc després, en una altra expressió democrática, el mateix Regne Unit va decidir abandonar l’Unió i ho va fer perquè els seus ciutadans reclamaven votar i el seu govern hi va posar les eines per a fer-ho. Això , penso, no li devia agradar però en cap moment li hem escoltat dubtar del resultat ni tampoc del nombre de votants que van caldre ni del percentantge amb el que els partidaris del Brexit van imposar-se. Perquè vosté, a part de moltes altres coses, i per sobre de totes elles, és un demócrata.
Dit tot això, i tornant al tema dels set milions I mig de ciutadans que reclamen exercir un dret basic, sé que vostè tampoc ignora que un día de no fa tant de temps els goverants democràticament escollits per aquests milions d’habitants van posar unes urnes malgrat les traves d’un estat que els hi ho negava. Ho van fer i més de dos milions de votants varen participar pacíficament expressant el seu vot. Els resultats ja els coneix però vull fer-li memòria recordant-li que més d’un milió nou-cents mil varen votar afirmativament a fer camí com un estat lliure i sobirà dins de la UE. Però no sols això. Com es negaven els resultats com a significatius pel boicot de l’estat, posteriorment es vàren fer unes eleccions pebiscitàries guanyant-les els partits que presentaven un programa amb la independencia del país com a punt principal.
Però bé, com aquest petit país de set milions I mig d’europeus té com a base la democràcia I vol esvair dubtes davant de tothom i, principalment, davant la resta de conciutadans europeus, el Parlament i el govern democràtic del mateix vol que se li permeti d’organitzar un referéndum amb totes les garanties, però l’estat –en qui recauen algunes coses necessàries per a fer-lo, com el cens o els col·legis electorals- s’hi nega.
Em costa de creure que vosté pugui restar impassible davant el bloqueig de la democràcia més básica per part d’un estat i deixar abandonats a la seva sort a set milions i mig de ciutadans europeus entre els quals, de ben segur, n’hi ha que el van votar per a que accedís a l’honorable càrrec que ostenta .
Per acabar vull explicar-li que dins d’aquest país petit de set milions i mig d’habitants hi ha gent, un nombre – indeterminat però important de ben segur- que es demana per què la Unió Europea no fa res. Aquesta innació només fa crèixer un euroescepticisme que en aquest indret d’Europa era francament molt minoritari. Però, donada la complexitat de la UE i l’entramat d’organismes que la formen aquesta pregunta la podem traslladar a qui va ésser escollit per a representar la ciutadania de la manera més directe: a vostè.
Farà res vostè per la democràcia i els drets d’aquests set milions i mig de ciutadans, señor Junkers?