El camí cap a Roma estarà ple de paranys. O això sembla. Jo, personalment, era dels qui preferia que el Barça s’emparellés a quarts de final de la Lliga de Campions amb el Porto, més que res, per superstició: en les darreres cinc finals disputades pel Barça -en totes cinc temporades-, un equip portuguès s’ha creuat pel camí dels blaugranes; l’any 1961 el Benfica a la mateixa final de Berna, el 1986 el Porto, l’any de la primera Copa d’Europa a Wembley altra cop el Benfica, l’any 1994, el de la final d’Atenes, el Porto a semifinals i el 2006, per tercera vegada, el Benfica. Aquesta vegada tornava a tocar el Porto, però no ha estat així.
Viatjarem fins a la freda Baviera per batallar a camp d’un Bayern de Munic que va ser capaç d’endossar dotze gols en 120 minuts a l’Sporting de Lisboa -també portuguès, quina casualitat- a vuitens de final, però el pitjor no acaba aquí: suposant que els blaugranes superessin l’eliminatòria, s’enfrontarien al vencedor del Chelsea-Liverpool i, igual que amb l’emparellament de quarts, el partit de tornada seria a camp contrari.
Tots els camins porten a Roma però a nosaltres sols ens serveix el del gol.
