Hom espera justícia; moltes petites capçaleres esperen que se solventin els desajustaments entre les subvencions a La Vanguardia, per posar un exemple prou gràfic, i l’ajut a un quinzenal curull de lectors com Som Garrigues (per posar un altre exemple). Les diferents línies de subvencions als mitjans de comunicació per al 2014 es convocaran aquest mes d'abril, avançant-se un parell de mesos respecte la convocatòria de l’any passat. Així ho han confirmat fonts de la Secretaria de Comunicació a la redacció de Comunicació 21, que anuncia també que enguany potser només es mantindran els imports del 2013.
L’any passat la dotació total va ser de 6.590.000 euros, un 30,4% menys que el 2012, ja que es van eliminar els ajuts a projectes i només es van mantenir els estructurals. En concret, es van destinar 4.415.000 a mitjans impresos (3.100.000 per a diaris i 925.000 per a publicacions no diàries); 990.000 euros als digitals, 630.000 a les ràdios, i 555.000 a les televisions.
L’anunci del manteniment dels imports de les ajudes a la premsa en català, no reafirma pas el contingut de l’article del secretari de Comunicació del Govern, Josep Martí Blanch, publicat en El Butlletí de l’ACPG el dia 20 de desembre passat, en el qual, a més, reconeixia la important tasca de la premsa de proximitat del nostre país:
“El Govern de la Generalitat té molt clares dues realitats: la llarga trajectòria històrica de la premsa més propera al ciutadà, i la pervivència de la seva importància a l’actualitat: història, present i futur són el nostre patrimoni, un patrimoni al que, de cap manera, ni podem ni volem renunciar. També és del tot conscient de la gravetat de la crisi econòmica que el conjunt del país està patint, i que, en el cas dels mitjans de comunicació, es multiplica per l’esforç d’adaptació a les noves tecnologies, a les dinàmiques que aquestes comporten, i als models empresarials que de tot plegat n’ha de sorgir. Aquesta triple realitat, tampoc ho ignorem, és especialment complicada per a la premsa local i comarcal.”
Entrant de ple en el món econòmic, Josep Martí també reconeixia les dificultats que, amb motiu de la llarga crisi, travessen els editors de la premsa local, ja sigui en paper –de pagament o gratuïta- o digital, a través de la Xarxa. El secretari de Comunicació ens deia:
“L’acció de Govern dels darrers tres anys ha palesat, més enllà de la retòrica, el suport de la Generalitat al món de la comunicació local: hem persistit, malgrat l’ofec econòmic i financer, en les convocatòries de subvencions obertes als mitjans de proximitat i ho seguirem fent en la mesura de les nostres possibilitats; estem treballant per millorar en l’àmbit de la premsa local i comarcal els percentatges d’inversió en i, en aquest sentit, la nova Llei per a la transparència i sostenibilitat del sector de la comunicació donarà l’impuls definitiu a una política justa, equitativa i transparent de distribució d’aquestes insercions publicitàries de les administracions públiques.”
En uns dies, i precisament per a parlar dels efectes d’aquesta nova llei en la publicitat cap a la premsa de proximitat, esperem llegir un article compromès amb El Butlletí de l’ACPG pel director general d’Acció Ciutadana i Difusió, Ignasi Genovès. Mentrestant, i de cara als ajuts i subvencions que es donaran a conèixer el mes d’abril, els editors de premsa de proximitat no són tant pessimistes com l’any passat. Potser el darrer paràgraf de l’article de Martí Blanch el Nadal passat hi posa el seu punt d’esperança:
“En definitiva, malgrat els pitjors presagis dels més pessimistes, malgrat la gravetat de la crisi que tots plegats patim, la premsa nacional catalana aguanta els embats, i la premsa local i comarcal, que compta amb la complicitat dels ciutadans que s’hi reconeixen, en segueix sent un actor principal. I quedi clar que el mèrit és només dels que estan a peu d’obra. La resta en fruïm els beneficis i gaudim d’un país millor gràcies al seu esforç. Perquè la realitat és aquesta: la premsa local i comarcal fa del país un lloc millor. I això ve de lluny i anirà més lluny encara.”
Aquest reconeixement implícit hom espera que quedi reflectit en la nova convocatòria d’ajuts per al 2014 que ens anuncia Comunicació 21, un mitjà sempre atent i ben informat. L’asfixia que pateix la premsa local i comarcal és insultant, més si comparem les audiències per cada mil habitants de la premsa de Barcelona i la premsa de comarques.
I un altre dia parlarem de l’artuzac en que s’han vist abocades les associacions de premsa. La marxa enrere que ha hagut de posar, per exemple, l’ACPC és de jutjat de guàrdia i més si valorem que no gastava diners en flors i violes sinó per enfortir el sector des de tots els punts de vista.
