Dilluns, 27 de setembre de 2021 - Edició 1159
La República

‘Aplaudeixo la nació catalana’

L’11 de setembre, la nació catalana celebra la seva festa nacional en commemoració del setge de Barcelona de l’any 1714. Els intel·lectuals postmoderns li diran que aquest episodi és completament […]

Bart de Wever
Bart de Wever 11/09/2010

L’11 de setembre, la nació catalana celebra la seva festa nacional en commemoració del setge de Barcelona de l’any 1714. Els intel·lectuals postmoderns li diran que aquest episodi és completament inconnex al nacionalisme català, i li presentaran només com un altre episodi de la Guerra de Successió Espanyola. A més a més, argumentaran que el nacionalisme català és una invenció, que de comunitat catalana res de res, i que de nació, encara menys.

I és que el postmodernisme es recolza en una visió sobre la identitat que accentua la desconstrucció, fet que aclareix que la identitat és una il·lusió perillosa, adherida als primitius avantpassats. L’única identitat políticament correcta és una no-identitat globalitzada i desnacionalitzada, dissociada de qualsevol comunitat. Una identitat, en definitiva, d’eleccions individuals. L’opció entre Pepsi i Coca Cola. Entre McDonals i Burger King. L’opció d’anar a Itàlia, estant-se de vacances, o menjar en un Pizza Hut. De viatjar a l’Índia, estant-se en un Hilton, portant roba comprada en una botiga cara de la cinquena avinguda de Nova York feta en un taller d’explotació infantil del carrer de la cantonada.

Això pot ser el ‘somni humit’ del capitalista postnacional, però els desafortunats es despertaran en un món molt desagradable, on tant econòmicament, culturalment com democràticament, és un ‘campi qui pugui’. La nostra identitat no és únicament una il·lusió. Cada identitat és una construcció social creada pels éssers humans. Però una comunitat viable i forta, recolzada per una identitat oberta i global, és també la única protecció que l’individu vulnerable socialment i econòmica té en contra de la insensible mà invisible que pot resultar ser un puny. Aplaudeixo la nació catalana, ja que demostra que la identitat i l’orgull nacional són valors positius i, per tant, són un exemple per a la resta d’Europa.

Bart de Wever
President de la Nova Aliança Flamenca (N-VA)

* El partit independentistes flamenc N-VA va aconseguir una victòria històrica a les eleccions federals belgues del 13 de juny, assolint fins a 27 escons a la Cambra de Representants i 9 al Senat. Bart de Wever proclamà solemnement que a Bèlgica ja era un Estat on hi convivien democràcies.