“EUROPA
Comencem pel fet més proper que no és altre que la desintegració de l’Estat espanyol al voltant de l’any 2029.” Alexandre Deulofeu.
“Europa fa aigües per tot arreu. Només Alemanya la pot salvar i ho farà, i ho farà bé, si és capaç d’assumir el seu paper principalíssim en la reconstrucció de l’Europa que ha de venir. Però ha de saber que aquesta Europa s’haurà de construir amb una base sòlida, real, la seva, aquella que es va engendrar durant l’època medieval, i per tant haurà d’oblidar per sempre els fatídics, i fatals renaixements, i això vol dir que els dirigents alemanys hauran de girar l’esguard al passat, sí, però al seu, al seu origen que és el d’Europa i per tant la seva mirada haurà d’abraçar Catalunya, bressol indiscutible de la cultura occidental.” Juli Gutièrrez Deulofeu (01/08/2016)
La Teoria de la Matemàtica de la Història (TMH) és l'estudi realitzat, pels vols de 1950, per Alexandre Deulofeu dels processos socials de les diverses cultures, pobles o civilitzacions (que ell anomena “imperis”). Aquests tenen en comú certes regularitats que es reiteren al llarg del temps. L'estudi va permetre inferir tendències sociològiques, en el sentit que la societat de cada imperi té comportaments concrets en moments de temps determinats de les regularitats.
Les regularitats i les tendències de la TMH, per mi, són fiables al 100%. Els moments de temps determinats potser sí que cal prendre'ls com una aproximació. Tanmateix, a 2018, cal que considerem que la tendència és que a España, com l'Estat que coneixem, l'hi queden entre 10 i 12 anys. Desprès quedarà reduït al territori original. De la mateixa manera que l'hi passarà a França i Anglaterra. Alhora, Alemanya es convertirà en l'Estat que tutelarà Europa. Una Europa que no pot ser la ineficaç, cara i burocràtica UE. Cal un nou model, un model que sigui efectiu, eficient, operatiu, dràstic sense ser violent i sostenible a nivell econòmic. Aquest model pot ser la Confederació Europea.
Efectivament, estem veient com Europa es desfà com un terròs de sucre. D'una banda el Brexit, d'altre l'èxit dels partits anti-Europa i, al mig, el cas català. El nostre cas, que pot ser paradigmàtic, un dels territoris més pro-Europa que veu com els drets civils i polítics no serveixen de res. Tot plegat ens porta a preguntar-nos perquè volem una UE si sol afavoreix a les grans empreses, el moviment del capital i una enorme burocràcia. A més i d'altra banda, el recent cas del President Puigdemont i la reacció de l'espanyolisme, que veu com Europa no combrega amb el seu sentit de la justícia i considera que, per aquest motiu, la UE no els serveix.
La resposta catalana cal que sigui la Confederació Europea (CE), una nova entitat construïda sobre les estructures D'Estat existents alemanyes. La definició de “confederació” és: “DRET INTERNACIONAL Unió d’estats sobirans per a l’assoliment d’uns determinats fins comuns”. La CE seria una nova entitat a Europa, on diversos estats s'unirien per compartir diferents branques de l'administració. Com per exemple: diplomàcia, seguretat i defensa. El estats fundadors de la CE serien Alemanya i Catalunya. En pocs anys, l'èxit de la “prova pilot” de crear la CE seria la garantia per altres estats i nacions d'Europa de voler formar-ne part. Segur que seguirien Escòcia, Portugal, Còrsega, com també: Les illes Balears, València, Euskadi.
La CE no seria un substitut de la UE, tanmateix aniria prenen tant de pes en el seu si que l'acabaria dominant i controlant. Cal destacar que la CE seria una unió d'estats, però s'assemblaria força al concepte de la Europa de les nacions que tants companys desitgen i anhelen.
Els avantatges de la nova entitat serien enormes.
A tall d'exemple considereu el cas de compartir la xarxa diplomàtica amb Alemanya: de cop i volta Catalunya passaria a gaudir de relacions i contactes amb 195 països, repartits amb 227 oficines diplomàtiques i 153 ambaixades.
En cas de compartir seguretat i defensa també gaudiríem d'una manera molt afí a la catalana, Alemanya és un dels Estats que dedica més recursos en missions de crisi, l'any 2015 2.500 membres de les forces armades alemanyes es van repartir en 16 missions. També és alemany el prestigiós ZIF, Centre d'Operacions Internacionals per la Pau.
Per materialitzar la CE cal ser un estat. Per ser-ho ens cal el suport d'altres estats. Per aconseguir el suport cal divulgar el nostres cas. Per divulgar-lo cal fer xerrades, conferencies, accions, col·loquis per explicar perquè volem ser un estat, tanmateix el nostre desig (ser un estat) pot ser vist com una nosa, un destorb a l'estatu quo, ja que d'una banda crea un precedent i d'altra banda trenca un estat fort i amb un deute públic potent. Per tant la divulgació cal que sigui triple: cal explicar el desig de ser un estat, el dret que tenim a ser-ho i l'avantatge. L'avantatge ha de ser la proposta de constituir la CE. Serà un avantatge en la mesura que pot ser la manera de preservar i millorar la UE. Per tant, la divulgació serà en positiu, ja què en lloc de presentar un problema oferirà una solució a l'actual desintegració europea. Com que la CE afecta directament a Alemanya, la divulgació cal focalitzar-la en aquest país, de manera que podrem centrar i optimitzar els recursos per explicar i convèncer l'opinió pública alemanya. Tanmateix la proposta és i serà tan potent, que ens demanaran d'explicar-la arreu. La proposta de crear la CE serà un altaveu mediàtic de primer ordre. Paral·lelament caldrà explicar el projecte a Catalunya. Fer xerrades, conferencies, accions, col·loquis està a l'abast de l'ANC, en tenim la mà trencada.
a) Substitueix i compara l'estat espanyol i l'alemany. Dir que ens quedarem aïllats, sols, que la independència és egoista, que no ens voldrà ningú, que ens enfonsarem, ha estat l'arma psicològica fonamental de l'unionisme. El concepte de la CE la trenca i la torna en contra seva. Hi ha una cosa pitjor a la que et deixin, i és que et deixin per un altre.
b) Ens dona l'aliat més potent d'Europa. Si la opinió pública alemanya és favorable a la CE, forçarà als partits alemanys a exigir un referèndum de independència a Catalunya.
c) Amplia la base de gent a favor de la independència. Fixeu-vos que a més dels nostres arguments prenem tots els dels unionistes, menys un: millor units (a Alemanya). Continuaríem a la UE i l'OTAN. Compartiríem seguretat i defensa (amb Alemanya), amb aquest argument podem entrar a sac!. Els avantatges econòmics (amb Alemanya) i la inexistència d'aquests amb España. La justícia!!. El prestigi mundial. L'euro. Els mercats. Les infraestructures i la falta d'elles en el cas espanyol. El sistema fiscal, Catalunya solament contribuiria amb la CE per pagar la part pròpia. La diplomàcia. L'únic argument que li quedaria a l'unionisme seria el sentimental: el orgullo de ser español!.