Avui podríem agafar el testimoniatge d’ahir d’en Guifré (excel·lent, per cert), i el meu d’abans-d’ahir, fer una fusió i avall. El sidral que ha organitzat Podemos i ECP per una cadira ha estat de proporcions de Joc de Trons. La demonització d'ERC i PDC (oblidant PNV i Bildu), per no haver votat al candidat del PSOE, Patxi López (el partit del GAL, de la calç viva, i el lehendakari que ho va ser gràcies al vots del PP i la il·legalització de l’esquerra abertzale), no és més que una cortina de fum (com la candidatura de Xavier Domènech, que no va trobar el recolzament del PSOE) per amagar que tant sols amb 71 diputats al Congrés dels Diputats, no hi ha canvi possible. Podemos, descol·locada des del 26J, intenta colar la idea -cada cop més desesperadament-, que la revolució és possible, però que esperem al 2020. I així. Amb això es vol tapar la porta a l’independentisme. Mentrestant, CSQEP seguirà votant al costat del PP en la majoria de votacions importants a Catalunya.
La frustració dels liles després del 26J per no haver pogut fer el sorpaso somniat al PSOE és tant gran que ara han intentat encolomar el mort als independentistes, que no tenen cap intenció de pagar més fantes al PSOE. Bé, potser PDC alguna d'extra al PP per aconseguir la subvenció del grup propi. Això ho podran verificar a les xarxes, on els d'ECP i UP han abocat ple d'insults contra ERC i PDC. I ja saben que els insults desacrediten els arguments que es defensen. Un dels candidats a liderar el Podemos català, Raimundo Viejo, ha estat el més aspre i indignant, quan ha fet una fatídica vinculació que el deshonra:
“ERC i CDC posen l'Ana Pastor a la presidència del Congreso. Els familiars de les víctimes d'Angrois no oblidarem mai”.
L'ofensa causada ha estat gran. Com va dir Toni Soler, només li va faltar posar ETA i ja tindria el gaspatxo fet. Però la millor resposta va ser la del diputat de JxSí, Germà Bel: “I, a mes de mala persona, ets un ignorant. El tram i la seua seguretat el va fer el partit de Patxi Lopez. Et sona? L'has votat avui”. Si realment es tractava només de fer fora el PP, Podemos va tenir la possibilitat que li va brindar Pedro Sánchez de fer-ho el 20D. Aleshores l'arrogància i l'ambició política de ser la força d'esquerres hegemònica van jugar una mala passada als liles, que van acabar fent política especulativa, vella política en definitiva, i ja se sap què passa quan es juga a aquest joc.
71 diputats al Congrés no són prou per fer una revolta, la seva revolta. 72 diputats al Parlament sí que són suficients per culminar LA revolta, la nostra revolta. Ahir, mentre Podemos vomitava bilis, la CUP es reafirmava en la voluntat de tirar endavant la Qüestió de Confiança, el tema realment important, i ha sol·licitat una reunió amb el president Puigdemont, per encarar-la. De cop, torna a haver-hi pressa, i això és molt bo. Nosaltres ja vàrem advertir que malgrat les crítiques justificades a la formació anticapitalista, calia deixar-los recompondre, com han fet la resta de partits. Si aquest procés intern surt bé, la independència serà finalment a tocar, sigui amb DUI, RUI o el que hagi de ser. La qüestió és que ara tothom ha vist clar que l’únic camí possible és el de la unilateralitat.
Aquesta és la idea que s’extreu de les conclusions pactades entre Junts pel Sí i la CUP en la Comissió d’Estudi del Procés Constituent, i que precisament ha rebutjat les de CSQEP, que calcava el programa socialista (al final, tot lliga), per buscar una entesa amb l’Estat i aconseguir una reforma de la Constitució Espanyola que bla, bla, bla… La diputada Mireia Boya relatava amb claredat i en una ràfega de tuits com havia quedat el text final pactat amb JxSí, que diu així:
“Després de la fase de participació ciutadana, es completarà la desconnexió amb la legalitat de l’Estat espanyol per mitjà de l’aprovació de les lleis de desconnexió per part del Parlament de Catalunya i d’un mecanisme unilateral d’exercici democràtic que servirà per activar la convocatòria de l’Assemblea Constituent. Les lleis de desconnexió no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per part de cap altre poder, jutjat o tribunal”.
Si aquest text esdevé el full de ruta definitiu i després de la Qüestió de Confiança s’aplica, ens apropem al moment clau. Aquest serà el moment de desobediència màxim en el que haurem de posar tots els sentits i, segurament, en el qual caldrà sortir al carrer a protegir les nostres institucions.
En Guifré els relatava ahir que l’abstenció d’ERC i PDC, com va explicar Gabriel Rufián, per exemple, no tenia cap altre sentit que el d’inhibir-se de la guerra que es faci a Espanya entre els espanyols. Ja s’ho faran. Els diputats independentistes ja no estan pel peix al cove (deixant de banda la necessitat puntual de grup propi per part de l’antiga CDC), i no s’han decantat per cap candidat, i menys a canvi de res. Ara ja no cal, tenim un procés endegat a Catalunya de cabdal importància en el que hem de posar-hi tots els sentits. Mentre uns es barallen per una cadira, la resta ens centrem en el que realment importa, tirar el país endavant, i les conclusions de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent ens marquen el camí per desembarcar finalment a Ítaca.
Article escrit per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
