Dilluns, 25 de maig de 2020 - Edició 669
La República

35. La prepotència connecta els extrems

La darrera setmana d’agost es caracteritza, habitualment, pel retorn escalonat a la feina de la gent que ha estat de vacances durant el mes d’agost. És aquella setmana que dóna […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 23/08/2015

La darrera setmana d’agost es caracteritza, habitualment, pel retorn escalonat a la feina de la gent que ha estat de vacances durant el mes d’agost. És aquella setmana que dóna el testimoni al mes de setembre i, amb ell, l’arribada del late summer, aquella efímera etapa on els joves romàntics cerquen a contrarellotge l’amor d’estiu que s’esvaeix amb els primers cops de vent que anuncien la tardor.
 

Aquest any però la calor s’allargarà, i no només meteorològicament. Ja fa uns anys que l’11 de setembre ve calent, però enguany l’escalfor s’allargarà dues setmanes més enllà. Aquest setembre, el poble de Catalunya haurà d’emprar tota la bateria carregada durant l’agost en batre’s durant dues setmanes crucials que marcaran el destí de les nostres vides. Ni més ni menys. Queden tant sols 35 dies pel jorn de les eleccions-referèndum plebiscitari que molts s’esforcen a negar perquè temen.
 

Les declaracions d’aquest diumenge ja contenen una càrrega més forta que les que s’han anat fent amb la pausa del sol radiant. Ahir Germà Gordó reescalfava l’ambient amb unes declaracions revolucionàries: el conseller de CDC demanava no oblidar la “Nació completa”. Això, en boca d’un dirigent d’un partit d’ordre és, com dèiem, revolucionari. Tant de bo algun dia veiem enarborar similar bandera als dirigents populistes que s’omplen la boca de promeses i proclames, i a l’hora de la veritat s’agenollen davant la jerarquia de Madrid.
 

Això ha irat Miquel Iceta que ha provat de tirar d’ironia per dir que els Països Catalans han de funcionar per “millorar” Espanya. Sí, això és el que hem vist durant 300 anys, com la milloraven (malgrat la mateixa Espanya) en detriment propi. També ha dit que la independència és un “retrocés” i que al nou Parlament s’hi podran recollir molts autògrafs. “Cómo rabias LOL”, que dirien els meus amics.
 

Ramon Espadaler (UDC) ha estat una mica més suau, ja que representa la moderació. El democristià ha afirmat que la Nació completa l’hauran de decidir respectivament els ciutadans del País Valencià i les Illes. En línies generals en això hi estem d’acord, però no tant amb el que ha dit García Albiol que ha qualificat les declaracions de Gordó de “totalitàries”. També ha dit que la independència no la proclamarà ningú, però d’ell ja ens esperem que faci servir les paraules més grosses per destacar. A Arrimadas l’hem vista per algun canal espanyol explicant la realitat de Catalunya, malgrat no ostentar cap alcaldia al Principat. És interessant recordar que l’autonomia d’origen del partit és Catalunya, l’únic lloc on no tenen, com dèiem, cap alcaldia. Això ret comptes de la ideologia d’aquest partit.
 

I, com no, Joan Herrera traient el cap. Els diumenges eren més propicis per les excentricitats de Dolors Camats, però avui el líder d’ICV ha dit que Catalunya Sí que és Pot és l’única alternativa, perquè ERC i CUP avalen Mas. Diu que ERC està lligada de mans i peus pel convergent i que la CUP acata. Déu n’hi do, i ho diu ell que està lligat als crèdit que el seu partit deu als bancs, i ideològicament s’ha venut al millor postor de Madrid. “L’alternativa a Mas”, aquest podria ser el lema de la formació que sembla que només contingui aquest punt com a únic del seu programa. Ahir aquestes mateixes declaracions en boca d’un prepotent que anava a provocar, com és Lluís Franco Rabell, van causar la xiulada dels assistents en un debat a l’Universitat Catalana d’Estiu, on també hi havia Montañola (UDC), Baños (CUP) i Comín (JxSí). La seva reacció contra el públic va ser grotesca: “Voleu fer el favor de callar??”. Exactament el mateix que va etzibar fa uns anys Jordi Pujol en una roda de premsa als periodistes que feien xivarri.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí

Relacionats