Dilluns, 24 de gener de 2022 - Edició 1278
La República

10 llibres del 2021

Presentem una tria d’alguns dels llibres que ens han agradat aquest any i que volem destacar a manera de resum de l’any literari

Redacció 31/12/2021

La vida juga amb mi. David Grossman. Traducció de Roser Lluch. Edicions 62

L’escriptor israelià dibuixa una història colpidora, intensa i dramàtica. El dolor del passat, que afecta tres generacions de dones, es trasllada a cada una de les pàgines de la novel·la. Les ferides de les tres dones protagonistes i la de les persones que les envolten són profundes i el trauma sembla insalvable. “Som presoners de la nostra pròpia història oficial. Es bo recordar les nostres ferides per a poder alliberar-nos, analitzar les coses d’una manera més madura”, afirmava Grossman. L’Eva i la seva filla “no van oblidar, però es van perdonar. L’amor entre elles va prevaldre”.

L’home revoltat. Albert Camus. Traducció de Joan Fuster i Josep Palàcios. Raig Verd Editorial.

El sol fet de reeditar, en català, L’home revoltat, ja hauria de merèixer tots els reconeixements i elogis per l’editorial Raig Verd, que n’ha emprès la difícil tasca editorial. La literatura i el pensament d’Albert Camus han mantingut la seva vitalitat a través de les atzagaiades de la història. Publicat originàriament el 1951 a França, l’any 1966 Joan Fuster i Josep Palàcios tradueixen al català aquest assaig per l’editorial Vergara. I ara, de nou, veu la llum aquella primera traducció catalana, revisada per Anna Casassas. L’home revoltat és un dels grans manifestos humanistes del nostre temps, d’una actualitat innegable. Com assenyalava Joan Fuster el pròleg de l’edició de 1966 “L’experiència —moral, intel·lectual— no ens defraudarà”.

Carpe momentum. Biel Mesquida. Cafè Central

El darrer poemari de Biel Mesquida el conformen quatre llibres escrits entre el 2007 i el 2020, tot i el que temps viscuts en aquest darrer difícil any hi tenen una presència més destacada. Instants viscuts, sentiments a flor de pell, i compromís amb la llengua, com a eina de comunicació i compromís. Els poemes de Carpe momentum són accessible, i vitals com l’existència mateixa, formada de moments, mirades, descobriments, vivències…

Els diaris del càncer. Audre Lorde. Traducció de Caterina Riba. Edicions Cal·lígraf

La primera obra que es tradueix al català de l’activista afroamericana és una de les seves obres més fonamentals. Lorde es definia com a negra, lesbiana, mare, poeta i guerrera. Amb una literatura emocional i intensa, Lorde s’encara amb la malaltia i la mort, però també amb l’esperança i la vida. I de rerefons els aspectes socials i polítics de la malaltia: la condició de dona i negra, les imposicions estètiques, l’estigma i l’ocultació… amb una gran força poètica i també amb una innegable lucidesa reivindicativa.

Cruïlles. Jonathan Franzen. Traducció de Mireia Alegre i Anna Llisterri. Editorial Empúries

La darrera obra de Franzen és tot un monument literari destinat a perdurar. Els atzars de la família Hildebrandt, en un  suburbi de Chicago als anys 70, esdevenen una radiografia social i cultural de l’època. Les històries íntimes dels personatges, magistralment entrellaçades, ens parlen de sentiments, valors, religió i compromís social i personal. Una obra mestra, sens dubte.

La història d’en Shuggie Bain. Douglas Stuart. Traducció de Núria Busquets. Edicions de 1984

Tot i ser la seva primera novel·la, l’escocès Douglas Stuart ha aconseguit un ampli reconeixement amb aquesta història d’en Shuggie Bain. És una història de vençuts i derrotats que tenen només l’esperança en un futur millor que mai no arribarà al Glasgow de la dècada dels 80. La ciutat, el país, la societat, viu castigada per les duríssimes polítiques  econòmiques del liberalisme salvatge de Margaret Thatcher, i els protagonistes, amarats en alcohol, desesperació i menyspreus viuen condemnats d’antuvi. Només la passió d’en Shuggie per la seva mare, el seu amor incondicional, la seva voluntat de ser normal en un món inhòspit representen la darrera esperança.

Contra el nacionalisme espanyol. Ramon Barnils. Tres i Quatre Edicions

Ramon Barnils va ser un periodista compromès. Amb el mateix periodisme i amb el país. La seva mort, el 2001, va deixar orfes no només la professió periodística sinó també el món intel·lectual. Els seus escrits eren punyents, crítics, però també reflexius i encertats. La seva trajectòria va ser llarga a mitjans com El Correo Catalán, El Temps, Catalunya Ràdio, Solidaridad Obrera o l’Agència Catalana de Notícies, que acabaria impulsant conjugant el doble perfil com a agència de notícia i estructura de país. Aquest conjunt d’articles, encertadament recuperats, reivindiquen en Ramon Barnils per la claredat de les seves exposicions, la finesa dels seus arguments i un sentit crític en la seva anàlisi de l’actualitat més immediata i d’altres reflexions més intemporals. Barnils era un esperit lliure i s’expressava sense manies, amb respecte i sempre argumentant. Era capaç de sintetitzar amb precisió, en el limitat espai d’un article d’opinió, allò que volia dir i ho deia amb nitidesa i una fina ironia marca de la casa; sempre amb la mirada posada en un concepte global de país (Països Catalans, clar i nítid) i amb el mateix marc mental.

Casa aliena. Silvio D’Arzo. Traducció de Meritxell Cucurella-Jorba. Viena Edicions

Ambientada a les remotes muntanyes dels Apenins, en un llogarret perdut de la mà de Déu (un nom “deu ser l’única cosa que té”), la pregunta que una anciana, la Zelinda, fa al capellà del poble, altera i sacseja la vida dura i rutinària dels protagonistes. En aquell indret, on se superposen les arestes del paisatge amb les de l’interior dels personatges, la incomunicació és la norma i la lluita per la supervivència i la indiferència que la vida mostra cap a ells marca el contorn de la seva existència. En poc més de cent pàgines, D’Arzo narra una història vital i apassionada, un drama sobre la incomunicació i la solitud, la vida i la mort, l’esperança i la resignació, la realitat i les creences, que converteix aquest llibre en una gran joia literària. Silvio D’Arzo va escriure i reescriure diverses vegades aquest relat (una “tragèdia teològica, en paraules de Giorgio Manganelli), que no va arribar a veure publicat en vida, en un exercici d’emoció i intensa i escriptura precisa.

Caimó. Toni Strubell. Llibres del Segle

Amb passió i habilitat narrativa Toni Strubell construeix una vigorosa novel·la històrica amb l’indià Pere Caimó com a protagonista. Instal·lat a Puerto Rico provinent de Sant Feliu de Guíxols, Caimó faria fortuna al país durant el primer terç del segle XIX. Quan retorna a Catalunya es converteix en un dels líders del republicanisme federal i participa en el Foc de la Bisbal (1869). Activista social, alcalde de la seva vila, diputat… va lluitar contra els carlins i va aixoplugar el naixement de la Primera Internacional.

Dios salve a los Sex Pistols. Fred & Judy Vermorel. Traducció d’Ibon Errazkin. Contra Editorial

En Fred i ja Judy Vermorel van viure com a protagonistes l’esclat i la revolució que va representar el punk, amb els Sex Pistols com a abanderats. Aquest llibre es va publicar per primer cop a Anglaterra el 1978 i és una crònica fresca, directa i documentada de la breu història dels Sex Pistols, que va sacsejar la indústria musical i la societat britàniques. Més enllà de la música o l’actitud, que han perdurat amb el pas dels anys, els Pistols i la música punk van ser combatuts durament per la societat conservadora i benestant, pels mitjans de  comunicació i per la policia. Amb testimonis directes com els mateixos membres del grup i el seu entorn, i una abundant documentació de primera mà, aquest és un dels millors llibres sobre el fenomen punk.