dimarts, 23 octubre 2018

Xavier Martinez-Gil: “Al militant que té por li recordo que el debat no és dissidència”

El candidat alternatiu a Maragall: "Si guanyo posaré en mans de la militància si ERC ha de participar a les Primàries de Barcelona"

|

El rebombori que ha sacsejat ERC de Barcelona segueix. Des de la direcció nacional del partit es va decidir canviar de candidat i apostar per Ernest Maragall obligant a plegar a Alfred Bosch. Però a la candidatura oficialista li ha sortit un competidor inesperat: Xavier Martinez-Gil, candidat a les primàries d’ERC, militant republicà des de fa molts anys a la ciutat comtal i que es presenta amb dues idees clares: regeneració i República. Martinez-Gil és Economista i Doctor en Dret Tributari. Treballa per l’Agència Tributària de Catalunya. Va ser promotor de la consulta popular Barcelona Decideix i membre de Sobirania i Progrés on va treballar plegat amb Alfred Bosch. És afiliat a UGT a qui ha assessorat durant uns anys en les Meses de Negociació de la Funció Pública. Actualment és activista de la Plataforma per una Fiscalitat Justa.

Estem davant una candidatura sorpresa?

   

La sorpresa va ser la renúncia d’Alfred Bosch i que ara hàgim d’estar en un període d’escollir un candidat quan ja s’havia triat.

Afirmes que el procés de primàries s’ha iniciat de forma poc regular, per què?

Doncs per això mateix: el mes de març Alfred Bosch va sortir com a cap de llista després d’unes primàries i n’era l’únic candidat. Ara hem de repetir un procés ja fet. I l’altre fet irregular és que quan s’anuncia que no continua com a cap de llista ell mateix dona el traspàs del testimoni a una altra persona, en aquest cas l’Ernest Maragall. Com si això fos un títol de la seva propietat i el traspassés a una altra persona.

Un fet… hereditari, monàrquic!

Es podria dir així… hereditari… Ep! No és que hagi mort l’Alfred, bé… políticament ja es veurà. Quan ell ho va anunciar a l’Assemblea i davant de la premsa ja li vaig dir: no entenc la decisió i no pots dir que li passes a una altra persona la teva posició de ser cap de llista perquè és una decisió que correspon a la militància. I això és avantatgista per un dels candidats: en Maragall, abans que comenci el període de recollir avals ja ha fet campanya.

Dius que hi ha “sorpresa i indignació a bona part de la militància” però, d’altra banda, hi ha silenci. No es fan sentir…?

Jo no puc opinar en nom de tothom però sí que he parlat amb gent que no entenia per què ERC ha pres aquesta decisió. En general, les opinions que m’arriben és que la decisió s’entén com poc democràtica, ja que ja estava votada per la militància. Per tant, s’ha entès com una decisió imposada des de dalt: la direcció nacional li va dir a en Bosch que fes un pas al costat per posar una altra persona al seu lloc. De fet, no s’amaguen de dir que és el candidat oficial. Això ha causat sorpresa, malestar, indignació…

Així que hi ha una mala maror generalitzada?

El que està clar és que un grup de gent s’ha organitzat per transformar aquest malestar en una candidatura. És la manera que hem trobat per positivitzar aquests sentiments: una candidatura alternativa.

Això està bé saber-ho… no ets tu sol que has fet un salt al buit?

Ni molt menys, som un grup de militants i algú havia de posar la cara…

És complicat… això és un David contra Goliat…

Ja no tant per això, ja que aquest repte difícil pot tenir el seu encantant. El que no és agradable és que, amb aquesta iniciativa, estàs esmenant la plana a la direcció del partit. Però veiem elements de força per a fer aquest pas perquè creiem que la imatge que s’està donant del partit de portes enfora no és bona. Amb aquesta candidatura preservem la democràcia interna del partit i així poder forçar un veritable debat i que no sembli que això és un candidat escollit a dit.

Xavier Martinez-Gil, candidat a les primàries d'ERC a BCN
Xavier Martinez-Gil, candidat a les primàries d’ERC a BCN

Ara em diràs que ets un submarí de la direcció per a legitimar una victòria de Maragall!

(riu) No i ara! Volem guanyar i per això ens presentem i a més creiem que és positiu pel partit.

Com va entomar la direcció del partit la teva candidatura?

(Pensa i rumia)

No ho pots explicar…

No… com a totes les famílies els draps bruts a casa. Però vaja… podem dir que no s’ho esperaven… (silenci) Diguéssim que em deixen fer però no em facis parlar més.

Expliques que la teva candidatura serà capaç de veure Barcelona com la capital de la República de Catalunya. Veig que per guanyar a Barcelona no tens por a centrar el discurs en la independència i no aparcar-lo per a centrar la campanya simplement en l’eix social…

Sóc independentista i d’esquerres. Sobre el segon punt, la meva trajectòria m’avala, sóc afiliat actiu de l’UGT de Catalunya i d’Esquerra des de fa anys. Sempre treballant per a les reivindicacions laborals en l’àmbit de la funció pública. La meva lluita per polítiques socials i d’esquerres ve de fa molts anys i les conec perfectament. Ara, jo sóc independentista i republicà i en aquest moment que es troba el país és on hem de posar l’accent: en la República i els valors republicans. Recordem que la independència és un instrument perquè la gent visqui millor, amb un Estat podrem ajudar la gent i fer polítiques d’esquerres. Barcelona s’ha de comportar com la capital d’una República i ha de sublimar els valors que n’emanen. El senyor Maragall es qualifica de socialista, jo com a independentista.

Això em fa preguntar-te sobre quina ha de ser la via d’ERC… fer oposició als comuns o seduir-los?

Cada legislatura té les dinàmiques i això no ho valoraré. Jo el que tinc clar és que en aquest moment el que hem de prioritzar és que hi hagi una confluència republicana a Barcelona i pot venir de partits amb diferents ideologies. Jo vull un país on hi convisqui tot l’arc ideològic, un país normal, vaja. Per tant, els partits ens podem trobar en un punt clar i inequívoc: la República i això inclou tant els Comuns com PDeCAT o la CUP i, fins i tot, el Valls que ha dit que és republicà! A veure si la República és bona per la Catalunya Nord però el principat ha de ser una monarquia…!

Espanta la candidatura transversal de Manuel Valls?

A mi? No gens ni mica! Hauria de fer por a Ciudadanos que potser els sortirà massa catalanista i ple de contradiccions amb l’ideari de Ciudadanos. A més, jo fa anys que visc aquí i em conec la ciutat perfectament, no crec que ell pugui dir el mateix.

Potser ell no fa por però si la candidatura transversal unionista…

Ja es veurà què en surt d’aquest invent… jo el que veig és que Ciudadanos creu que la seva marca resta a Barcelona i posen una marca blanca de la seva que a la vegada ja és una marca blanca del PP. Ja veurem quin recorregut té aquesta operació electoral. Nosaltres hem de buscar la unitat d’acció de l’independentisme en aquest moment, i no només a Barcelona.

Has parlat amb el Maragall?

No. No hem coincidit mai. Ell és un militant recent, jo fa més de 10 anys…

I amb l’Alfred Bosch?

Després de la seva renúncia no. Però ens hem creuat en reunions de partit i hem coincidit en molts actes. En el passat havíem arribat a col·laborar quan estàvem promocionant la consulta popular de Barcelona Decideix. Allà vam viure batalles braç a braç.

Si guanyes aquestes primàries d’ERC, et presentaries a les Primàries de Barcelona?

Ara mateix no et puc respondre amb un sí o un no per una raó molt senzilla: si jo guanyo, posaré aquesta decisió en mans dels militants. Les qüestions importants del partit entenem que les ha de debatre i decidir la militància en un procés franc, obert i transparent. Hem d’estar oberts a veure què succeeix al nostre entorn i valorar-ho. La meva opinió personal però, és una idea que em sedueix.

Què li diries al militant d’ERC indecís perquè t’avali?

Primer que es plantegi perquè està indecís. Si és un tema de projecte de ciutat, podríem parlar de quin model volem nosaltres. Però si la indecisió és perquè hi ha gent que té por i se sent pressionada, és un altre tema. Hi ha gent amb temor de pronunciar-se cap a una opció que no és la de la direcció. Que es plantegi doncs perquè està en aquesta sensació. El debat i la pluralitat no és dissidència. I això és el primer que li diria, que no passa res i que no tingui por. A més, estem demanant avals, no vots. Jo li diria: “avala’ns encara que no tinguis clar el projecte que oferim perquè si passem, farem una campanya amb l’oportunitat de confrontar models”.

Un resum de la teva candidatura?

Volem afrontar una regeneració del partit de persones i mecanismes, empoderar més al militant de les decisions importants. I no és res nou, és un fet recollit al document de l’última conferència nacional i, fins i tot, usar nous mètodes de participació usant les noves tecnologies i sobretot, parlar de República.

Seguiu-nos a:

Més llegits

Segueix-nos a

381 Seguir
56,937 Seguir