Dimarts, 23 de Juliol de 2019 - Edició 362
La República

Vilallonga reivindica Venècia com el “marc propici” perquè Catalunya ofereixi la seva “potència creativa”

La consellera de Cultura va inaugurar divendres el pavelló de Catalunya amb la mostra “Catalonia in Venice_To Lose Your Head (Idols)”

Joan Vila i Boix
Joan Vila i Boix 13/05/2019
Inauguració del Pavelló de Catalunya a Venècia / Generalitat de Catalunya

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va inaugurar divendres el pavelló de Catalunya a la 58a edició de la Biennal d’Art de Venècia, i l’exposició “Catalonia in Venice_To Lose Your Head (Idols)”, que s’emmarca dins dels Eventi Collateralli. “Venècia és el marc més propici perquè Catalunya ofereixi mostres representatives de la seva potència i perdurabilitat creativa, de la seva constant aportació històrica al corrent universal de l’art”, ha manifestat la consellera.

En aquest sentit, Vilallonga va felicitar a tots els artistes que han col·laborat en aquest projecte tan ambiciós i a l’Institut Ramon Llull “per situar Catalunya en aquesta Biennal tan incontestablement estratègica per a la difusió de la nostra cultura”.

La consellera Vilallonga va destacar que “Catalunya posseeix una imbatible tradició artística que, des d’un llenguatge, una singularitat i una vitalitat pròpies, ens integra de ple en les dinàmiques universals de l’art”. “Som aquí per reafirmar la internacionalització de la cultura catalana i per posar en valor un projecte que prima la qualitat i l’excel·lència”, ha reblat.

L’exposició ‘Catalonia in Venice_To Lose Your Head_Idols’, comissariada per Pedro Azara, és una reflexió sobre la relació que l’ésser humà manté amb les estàtues, des de l’adoració fins a la irreverència. Un projecte que també es concreta en la recreació interactiva d’actes d’adoració i destrucció d’icones, en l’exposició de 4 monuments escultòrics originals, amb una secció documental, en visites guiades, i en un Llibre col·lectiu d’artista.

A l’exposició, situada als Cantieri Navali de l’Illa de San Pietro de Venècia, participen els artistes Marcel Borràs i Albert Garcia-Alzórriz amb la col·laboració de David Bestué, Perejaume, Francesc Torres, Lúa Coderch, Lola Lasurt i Daniela Ortiz. A més, s’hi exposen exemples escultòrics que il·lustren i contextualitzen el fenomen de l’adoració i la destrucció de les estàtues, a Catalunya i arreu del món.

A la inauguració, la consellera va estar acompanyada de la directora de l’Institut Ramon Llull, Iolanda Batallé, el comissari Pedro Azara i l’artista del projecte, Marcel Borràs.

Com és l’exposició?

“Catalonia In Venice—To Lose Your Head (Idols)” consta de quatre pilars i gira al voltant de la intervenció espontània sobre escultures en l’espai públic. La mostra, així, s’estructura en quatre pilars que procedim a explicar a continuació.

  1. La performance Ella se apropia en presente, de Marcel Borràs, en la qual un grup d’una vintena de persones assisteix a una visita guiada pels carrers de l’illa de San Pietro di Castello amb cinc parades on l’espectador s’enfronta amb algunes de les imatges que composen el corpus escultòric i teòric de l’exposició. La quietista Marta Aguilar interpreta algunes d’aquestes escultures Durant la visita, el comissari Pedro Azara i l’artista Marcel Borràs contextualitzen cadascuna de les peces recreades. El visitant és convidat a recrear actes d’adoració i destrucció de les peces en el cos de l’actriu, amb materials (ous, pintures, piruletes, banderes, espelmes, esprais de pintura, rams de flors…) adquirits en una màquina expenedora d’objectes per adorar o destruir estàtues, l’escultura interactiva E.Y.M.: una refotuda máquina expenedora present a l’exposició.
  2. L’audiovisual ULLS/ULLS/ULLS/ULLS, d’Albert García-Alzórriz, rodat en un magatzem on es conserven fragments d’estàtues derrocades. La peça explora, mitjançant el llenguatge audiovisual, l’ambivalència de la imatge, la matèria i la subjectivitat.
  3. Un llibre d’artista publicat per l’editorial Tenov, que inclou diverses reflexions sobre el tema de l’exposició en forma de textos i obres. Hi participen David Bestué, Perejaume, Francesc Torres, Lúa Coderch, Lola Lasurt i Daniela Ortiz. A més, el llibre documenta els monuments catalans que visitaran Venècia, acompanyats de les intervencions que hi fan el cineasta Albert Garcia-Alzórriz amb el poeta Gabriel Ventura, el dramaturg Marcel Borràs i l’arquitecte Tiziano Schürch.
  4. Exposició de 4 monuments originals, exemples escenogràfics d’estàtues públiques a Catalunya que en els últims anys han suscitat reaccions apassionades, sigui perquè són adorades o perquè han patit danys i retirades de l’espai públic. Aquestes obres són: Pas de Setmana Santa del Sant Enterrament (1942-1944), de Salvador Martorell, procedent del Gremi de Marejants de Tarragona; Monument als caiguts (1963), de Genaro Iglesias, actualment al dipòsit municipal de l’Ajuntament de Balaguer; Record d’un malson (1991), de Joan Brossa, actualment en exposició permanent al Museu de la Història de la Immigració a Catalunya; i el Monument a Lluís Companys (1998), de Francisco López, actualment al Passeig de Sant Joan de Barcelona.

En la mostra es documenten 15 escultures més, adorades, vandalitzades i retirades a tot Catalunya.

Relacionats