Diumenge, 15 de Setembre de 2019 - Edició 416
La República

Un jutge demana una fiança de 13.000 euros a tres veïns de Mont-roig investigats per l’1-O

La fiscalia els acusa dels suposats delictes d’atemptat i lesions a agents de la Guàrdia Civil

Avatar
Agències 13/09/2019
Pla obert dels tres veïns de Mont-roig, acompanyats per lletrats del col·lectiu d'advocats voluntaris 1 d'octubre, arribant als jutjats de Reus, on han estat citats a declarar. Imatge del 16 de novembre del 2018. (Horitzontal)

El jutjat d’instrucció número 1 de Reus ha dictat una interlocutòria en què demana als tres veïns investigats per l’1-O a Mont-roig del Camp que ingressin una fiança de 13.300 euros per tal d’assegurar la responsabilitat civil en cas que siguin condemnats. Segons informa l’associació d’Advocats Voluntaris 1 d’Octubre de Reus, tant la fiscalia com l’Advocacia de l’Estat demanen presó per a tots tres pels suposats delictes d’atemptat i lesions. L’entitat explica que el procediment encara és obert i que, en cas que no consignin els diners, és “més que probable” que el jutgi acordi l’embargament dels seus bens. Per aquest motiu, s’han posat en contacte amb la ‘Caixa de Solidaritat’ i aquest ens ja els ha mostrat la seva predisposició a afrontar el pagament.

El novembre del 2018 els tres investigats es van negar a declarar davant la jutgessa i només van respondre a les preguntes dels seus advocats. Segons van explicar aleshores, dos estan encausats presumptament per causar lesions a agents de la Guàrdia Civil -en concret als dits, segons denunciaven els agents-, i un tercer per actuar de “líder” de les persones concentrades a les portes de l’institut Antoni Ballester de Mont-roig.

Mont-roig va ser un dels municipis on es va viure una jornada de l’1-O convulsa. Els agents van ruixar gas lacrimogen per poder accedir al punt de votació, segons van denunciar les persones que s’hi aplegaven. A més, la imatge de tots els veïns “acompanyant” la Guàrdia Civil fins a la sortida del poble es va fer viral.

El jutjat va arxivar la querella contra la Guàrdia Civil

Per contra, el juny passat el mateix jutjat va arxivar provisionalment la querella contra la Guàrdia Civil per les càrregues de l’1-O al municipi en considerar que no hi ha indicis d’infracció penal. La resolució recollia que l’actuació del cos policial s’emparava en la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 27 de setembre del 2017, que no va ser desproporcionada i que, en tot cas, les lesions als votants serien delictes lleus que no es podrien resoldre per no haver quedat acreditada la identitat dels agressors.

De la mateixa manera, seguint el criteri de la fiscalia el jutjat també va arxivar un procediment obert contra dos agents dels Mossos d’Esquadra a qui la Guàrdia Civil acusava de no col·laborar per impedir la votació a Mont-roig. El ministeri públic argumentava que els agents no van obstaculitzar l’acció de la Guàrdia Civil -que es va endur les urnes-, i que van complir ordres dels seus superiors. La fiscalia concloïa que l’actitud “passiva” d’aquests agents no era suficient per mantenir-los com a investigats i no es va oposar a què el jutjat de Reus arxivés el cas.

Relacionats